El conte Ploure, a Ràdio Voltregà

 Ahir dissabte, 17 de desembre, al programa "Petit Comitè", dins la secció literària "Els Quatre Gats", es va llegir el meu relat PLOURE, inclòs a I un cop de vent els despentina. I avui a les 19.00 h es repetirà. Es pot escoltarper http://www.radiovoltrega.com/, o bé sintonitzant la 107.8 (des d'Osona), o també en aquest enllaç.

També es penjarà al Facebook del programa.
En pocs dies, dues versions del conte, després de la que va fer la Francesca Margarit per a un treball.

El conte "Ploure", llegit amb sons de fons.

Els amics i amigues de les xarxes socials, a més de regalar-me els seus comentaris i suport, de tant en tant m'obsequien amb perles com aquesta. Francesca Margarit em demana permís per a utilitzar el conte "Ploure", inclòs a I un cop de vent els despentina, per a fer un treball d'Iniciació i tractament de la imatge, l'audio i el vídeo per a la UOC. El resultat està penjat  aquí.

Pilu comenta I un cop de vent els despentina

La blocaire Pilu me fa un regal de castanyada i comenta al seu blog el llibre I un cop de vent els despentina.
Podeu llegir el comentari sencer al blog Boja pels llibres, i també al blog on recullo tots els comentaris.

Traduït al castellà

Tinc el plaer de veufe com Eva Gutiérrez ha traduït al castellà un fragment del conte "Poder", inclòs a I un cop de vent els despentina.
Ho podeu llegir al seu blog La poma daurada.

I un cop de vent els despentina, dedicat

Avui, a la llibreria La 2 de Viladrich de Tortosa, he dedicat aquest exemplar de I un cop de vent els despentina que marxarà en destinació a Pineda de Mar.

Això és gràcies al servei de comanda de llibres dedicats que fa la llibreria. És un plaer rebre de tant en tant el correu en què m'avisen que en vagi a dedicar un altre.

Els segons cauen l’un darrere l’altre

"Els segons cauen l’un darrere l’altre, sense empentes ni presses, i les imatges giren com un calidoscopi de colors: els ulls tristos de sa mare, després d’una curta visita dos cops l’any; els retrets de la seva dona, que sempre li reclama una mica més d’atenció; els ulls closos dels fills, quan els troba adormits en arribar a casa, sempre massa tard… "

Fragment del conte "Badar", inclòs a I un cop de vent els despentina.

Carme Meix comenta I un cop de vent els despentina

Carme Meix comenta I un cop de vent els despentina al seu blog. En transcric el comentari:
.
Entre anada i tornada de l'Escala, llegeixo I UN COP DE VENT ELS DESPENTINA, de Jesús M. Tibau, un títol molt suggeridor per a uns contes que recullen fets quotidians, personatges anònims, històries corrents, sempre amb un punt de tendresa, de poesia. Al recull de contes que jo havia llegit d'aquest autor, la base de partida era la busca i captura de la sorpresa final, que arrodonia el relat, però que de vegades, pel desig de sorprendre, quedava tot un pèl forçat, com si tot girés a l'entorn d'aquest final. En "I un cop de vent els despentina", l'autor ha superat aquest escull. Ara s'adona que no cal buscar el factor sorpresa a qualsevol preu, que només cal presentar la història tal com la sent, o com creu que la viuen els seus personatges. Això fa que tot el conjunt hagi guanyat intensitat i maduresa.
D'altra banda, en Jesús Tibau mima la frase, la poleix i ens la presenta neta i enlluernadora. Us n'ofereixo un tast, però podria ser qualsevol altre:
“Pocs cops s'ha sentit tan immers en la natura: la platja del Trabucador, deserta al seu darrere, silenciosa, subratllant el cel; davant el sol amagant-se rere la serra del Montsià, mentre omple d'espurnes rialleres la pell del mar, i ell, submergit en l'aigua amiga del port dels Alfacs, amb el cos nu de tota mena de passat”
Per molt anys i per molts contes, Jesús!

La nit de Sant Llorenç

‎"Els cims de les muntanyes l’impressionen, però s’estima més paisatges a mesura humana, amb boscos no gaire densos, camps llaurats i, lluny, una caseta amb parets de pedra. "

Fragment del conte "La nit de Sant Llorenç", inclòs a I un cop de vent els despentina, i basat en una cançó de Jesús Fusté.

I un cop de vent els despentina, segons Càndid a l'Escala

Gràcies a Càndid a l'escala pel comentari que ha fet de I un cop de vent els despentina, al seu blog. El transcic:

Cada historia té un fil obvi. Però de vegades el fil es torça i es torna en contra de la seva pròpia història. Altres el fil és tan evident que la sorpresa està en la pròpia obvietat.

M’ha semblat que en Jesús cuina aquesta sorpresa inesperada, o la seva contrària, la sorprenent antisorpresa, com un ingredient inexcusable de les seves històries. M’ha semblat.

També m’ha semblat que ell es posa dins de la història i diu als personatges, ei, vosaltres feu i jo com si no hi fos, però hi és, i encara que sí que els deixa fer, de tant en tant en defenestra un o aparta els altres que fan nosa al que ell s’estava mirant. M’ha semblat.

També m’ha semblat que és un artesà disciplinat, dels que periòdicament es posen a la feina, perquè vol, és clar, però perquè és important posar-se a la feina, perquè mai no saps, que si et vingués la història que ha de trasbalsar la història de la humanitat, no et pot agafar fent la migdiada. M’ha semblat.

També m’ha semblat que és un home enamorat. Del poble on va nàixer i de la seva gent. Del poble on viu i de la seva gent. Dels pobles que no coneix i de la seva gent. I, com tots els enamorats lletraferits, escriure és un acte d’amor. De vegades amb orgasme i tot. M’ha semblat.

I com a lletraferit que sóc, alguns contes m’han provocat sana enveja; d’altres enveja totalment insana, l’autèntica; i altres m’han deixat indiferent, és cert, potser perquè m’he quedat enrampat amb un fil que no és el que a ell li interessava seguir, i és que com a autor, ell en tenia tot el dret, i com a lector, jo també.

Ei, Jesús, ja veus que a la fi he complert la paraula. I sort que te la vaig donar, la paraula, perquè m’ha costat de trobar el llibre. Podria aventurar-me a proclamar que sembla que a les comarques nord-orientals sigui difícil que arribin les edicions de Cossetània. Vaja, m’ha semblat.

En tot cas, sàpigues que espero el següent. No sé si encarregar-lo abans que surti.

S’avorreix. Badalla.

‎"S’avorreix. Badalla. Porta massa estona jugant als daus i, quan ets un Déu, cal anar en compte amb el temps, perquè en pots perdre fàcilment la noció. S’estira, amb els braços ben allunyats l’un de l’altre, com si fes veure que vol abastar tot l’univers possible. Li vendria de gust un gelat de pinya, però s’ho calla: en segons quins cercles, aquesta mena de plaers terrenals no estan ben vistos."
Fragment del conte "Tràmit d'emergència", inclòs a I un cop els despentina.

I un cop de vent els despentina, segons Carme Rosanas

Carme Rosanas em fa un nou regal al seu blog, i a més de comentar el llibre I un cop de vent els despentina, fa diversos dibuixos relacionats amb uns quants contes. Podeu jugar a endevinar a quin corresponen.
Gràcies!

Pessigolles als llençols

Esther Gassol, al facebook, diu això del conte "Ploure", inclòs a I un cop de vent els despentina:

"Gairebé et pots capbussar dins de les sensacions. A partir d'ara, quan els meus llençols es mullin per una pluja tova pensaré que tenen pessigolles."

Ploure

Montserrat Encabo comenta al facebook el conte Ploure, inclòs a I un cop de vent els despentina:

M'ha agradat moltíssim. És genial com dónes vida i sentiments a coses inanimades però tan quotidianes. Com ara la roba estesa que no s'enfada... I els llençols que senten pessigolles. Fantàstic! És com si a més d'estar-ho vient en una pantalla, m'hi estés capbussant, olorant, escoltant.

I el paral·lelisme entre el tipus de pluja suau i la sensació de felicitat, i després la pluja a bóts i a barrals i el desencís i les desil·lusions...

I un cop de vent els despentina, al Diari del Maresme

I un cop de vent els despentina, al Diari del Maresme, gràcies a Anna Rossell.
En aquest enllaç.

Tota una vida en un moment

Moltes gràcies a l'Anna Rossell pel comentari que fa al seu blog dels contes de I un cop de vent els despentina, i que transcric a continuació:
.
Contràriament al que pot semblar, la narrativa breu demana de qui la practica un profund coneixement del gènere i de l’art de l’escriptura. Precisament per la seva concisió cal un domini magistral dels ingredients, una tria acurada i precisa del lèxic, una intel•ligent construcció de la trama, una exacta col•locació del clímax, enginy per construir-ne l’ arquitectura. En Jesús Maria Tibau (Cornudella de Montsant, 1964) dóna prova amb escreix de ser un mestre del relat. Aquesta és l’opinió que em mereix la lectura del tast que he pogut fer del recull que acaba de publicar amb el títol I un cop de vent els despentina amb els contes Venjança, Badar, Ploure i Poder.
Tot fent ús predominant de la tècnica del monòleg interior, Tibau deixa parlar els seus protagonistes i ens transporta en l’espai i en el temps donant-nos subtilment les pistes a través de noms de carrers (Ploure) o de cases pairals (Venjança) o bé de cançons de moda i posant en boca del personatge un català per al lector lleugerament desfasat, que ubica cronològicament la narració (Venjança). Estalviant al màxim qualsevol recurs superflu, l’autor recrea magistralment l’atmosfera social d’un poble i les tensions entre les classes deixant aflorar els pensaments d’una minyona (Venjança), permet al personatge revisar tota la seva vida a partir d’un fet aparentment banal (Badar), condueix el protagonista pels moments clau de la seva existència a partir de l’associació d’idees que li provoca la pluja (Ploure) o fa amb pinzellades segures un retrat psicològic d’un dictador militar des del seu exili caribeny (Poder). Especialment reeixits són els clímax –originals i sorprenents-, que Tibau sap col•locar en el moment oportú donant un gir sobtat a les seves històries. Jesús Maria Tibau, a qui interessa el pas del temps, sap encabir en un moment tot una vida.

I un cop de vent els despentina, segons Josep M. Sansalvador

Un nou agraïment que fer-li a Josep Maria Sansalvador: el comentari que ha fet al seu blog De res, massa, sobre I un cop de vent els despentina.
El transcric:
A les terres de l’Ebre hi sol bufar fort, el vent, i no és gens estrany que la gent d’aquelles terres vagi despentinada. Amb la mateixa contundència del vent que baixa dels Ports, Jesús Tibau ha publicat el seu cinquè recull de relats I un cop de vent els despentina, un títol a fe singular que va ser escollit per votació popular entre els seguidors del blog de l’escriptor tortosí, habitual d’aquestes entrades.
Jesús Tibau, amb qui m’uneix una amistat forjada a base de centenars de setmanes de participació als seus jocs literaris, de seguiment del seus escrits electrònics, de lectura de les seves narracions i poemes i també de coneixement personal, m’ha obsequiat amb un exemplar de la seva obra, dedicat amb la indicació “Destijo que t’agradin aquestes petites històries on el vent de la vida sacseja els personatges però no els fa caure”. Efectivament, els personatges que apareixen a la trentena llarga d’històries incloses en el recull són víctimes, sovint, de cops de vent, de circumstàncies que els provoquen un cert trontoll d’intensitat diversa, i que els causarà, segons el cas, un punt i apart o un punt i seguit a l’existència.

A diferència d’altres compilacions anteriors, en aquesta s’ha aprecia una tendència cap a la llesca de vida, al passatge més o menys transcendent obtingut de l’observació d’una situació real, que vista amb altres ulls podria semblar banal. De la mirada de Tibau en resulta una interpretació i el desenvolupament d’una història. Tot plegat té l’aparença de vivència verídica, d’instantània obtinguda al carrer, al tren, en una pizzeria, en un avió, a la sala d’estar d’una casa particular. Els personatges són volgudament propers i de carn i ossos i el seu comportament és humà, com no podria ser de cap altra manera. Si en reculls anteriors tirava pel conte strictu senso, imaginari, literari, a I un cop de vent els despentina s’hi aprecia un treball intens de la sensibilitat i de la descripció de les emocions. Són més relats que contes, afirmació aquesta molt difícil de definir però que estic segur que m’entrendreu a la perfecció.

Hi ha la picada d’ullet a Calders, que em consta que és una referència constant per a Tibau, hi ha el relat d’alguna vivència amb rerefons històric, tal com és habitual en l’autor. Hi ha una selecció –absolutament deliciosa- de microrelats que tanca el volum. Hi ha un relat que es titula D’una trista figura, on a banda d’aparèixer-hi uns volums que també tinc a casa, hi són presents tics que tothom que està tocat per la lletraferidura o que mira la vida en forma de bloc sabrà reconèixer. Esplèndid i entranyable.

La prosa, la tècnica narrativa de Jesús Tibau evoluciona, es perfecciona cap al virtuosisme. Un autor prolífic i hiperactiu com ell és capaç de sorprendre’ns a cada nova creació. Els lectors fidels li estem agraïts. L’enhorabona.

I un cop de vent els despentina, segons Xulio Ricardo Trigo

Tria personal, per Xulio Ricardo Trigo
Serra d’or, juny de 2011


Els grans contistes, com els grans poetes, s’aboquen cada dia a un desafiament que va més enllà de les capacitats de l’ésser humà corrent. L’escriptor que s’enfronta a una novel·la té el deure d’expandir l’anècdota, la idea que en algun moment li va ocupar l’enteniment i es va apoderar, de vegades durant molt de temps, de la seva vida creativa. Els poetes i els contistes es posen com a objectiu condensar-la, aconseguir aquella petita perla que, malgrat l’estretor de l’espai que farà servir, ens dispara la imaginació en totes les direccions possibles.
Ja fa massa temps, un amic escriptor em va explicar que escrivia contes perquè la seva existència en aquell moment estava tan plena de coses que li era del tot impossible dedicar-se a la novel·la. La meva joventut d’aleshores em va relacionar el gènere del conte amb la manca de temps, és a dir, amb la facilitat. Estava ben equivocat, perquè aquell escriptor, bastant més gran que jo, parlava d’una altra cosa, de la impossibilitat de portar amunt i avall la immensitat d’una novel·la, de dedicar-hi la vida física i mental. Però, per aquesta característica de la brevetat, perquè ens permet portar-lo tothora dins el nostre imaginari i anar-ne corregint, fins i tot mentalment, les arestes, el conte era inferior? Ara sé que no.
El conte, doncs, i molt més com ens el presenta Jesús M. Tibau, no té a veure amb la narració curta, amb el relat, sinó amb aquest esclat del llenguatge que ens dispara tota la sensibilitat necessària per a gaudir de l’enorme font de sentits que acaba contenint el llenguatge. La novel·la neix per tal de créixer en l’espai i en el temps; el conte ho fa per créixer en l’exigència del llenguatge. Tots els contes de I un cop de vent els despentina tenen a veure amb aquesta idea. Destil·len saviesa a l’hora d’anar a la recerca de significats, ens retraten la vida amb un punt de poesia i amb la mirada atenta als detalls, però també ens diuen que un retall de vida es pot expandir dins la nostra imaginació amb la força de les ones concèntriques.
Essent així, només podem admirar l’art de la brevetat, una art que ens ha portat a gaudir amb escriptors de la talla d’Augusto Monterroso o Ana Maria Shua, una art que sovint es proposa, ens proposa, acostar-nos a l'essència perquè després el nostre imaginari comenci a crear, a trobar-hi sentits, a obrir històries tancades, a respirar els mots com si fossin un últim alè necessari per a la vida.
Llegiu I un cop de vent els despentina, jugueu amb tots els significats que conté, però amb compte de fer-ho a poc a poc, deixant-vos anar cap als somnis.

El plaer de llegir

La blocaire Alequí parla al seu blog Antaviana del plaer de llegir un llibre en paper, del "moment líric i impertorbable de la lectura", amb l'excusa de tenir entre mans I un cop de vent els despentina.

En aquest cas, la magnífica portada de Marc Volpini en té gran part de culpa.

Del cel a terra

Ell té el seient del passadís i s’ha posat dret per deixar-la passar al costat de la finestreta. El primer contacte físic ha estat subtil, donant-li l’esquena, amb els peus de puntetes. L’espai és reduït a classe turista, i entrar de cara hauria estat agosarat, quan no hi ha prou confiança encara. Tot i això, amb els cabells li ha acaronat la barbeta, mentre les natges es fregaven lleugerament contra les cuixes. Potser és l’excitació d’iniciar un vol transatlàntic per primera vegada; però, Déu meu, què maca la troba!
.
Fragment del conte "Del cel a terra", inclòs a I un cop de vent els despentina.

Sensacions de la 4a Jornada Literària de Cornudella de Montsant

9 de juliol. L'Íntim, un vell teatre de principis del s. XX, torna a obrir les portes per acollir la 4a Jornada Literària de Cornudella de Montsant. La gent del poble esperava el moment amb il·lusió i gairebé 150 persones omplen la platea de l'Íntim i les llotges del primers pis; han de portar més cadires. Les velles fustes del local cruixen.

Autors i autores convidats van arribant i prenen seient a l'escenari. Àngel Lluís Carrillo, Joan Todó, Mercè Climent, Francesc Mompó, Roser Amills, Víctor Amela, Fede Cortés, Jordi Pijoan-López en representació d'Un riu de crims, i jo mateix, presentem els nostres llibres. Parlem d'amor, de passió.

Després, l’actor Anton Dalmau dóna vida de forma extraordinària als versos de Joan Baptista Espasa, el poeta local que morí fa deu anys, i segur que algú s'emociona a la sala.

Com a cirera dolça i riallera, el grup teatral TEBAC interpreta l'espectacle Una sortida digna, basat en alguns dels meus contes del llibre homònim, on tracto la mort amb humor i tendresa. En un moment de la representació, la Mort em desafia, i em diu si tindré tan sentit de l'humor quan m'arribi l'hora i ella em miri cara a cara. El públic se'n riu molt, i jo deso el moment com un dels millors records de la meva vida literària

Les velles fustes del local cruixen d'emoció; en recordava el soroll, en recordava l'olor. L'accés al segon pis no és viable, vell teatre del meu poble, però l'escenari manté la màgia encara.

Gràcies a tothom per fer-ho possible; públic, autors, autores, actors, actrius, i a tothom que ha participat a l'organització i que m'ho ha fet tan fàcil.

Més informació al comentari de Roser Amills.

O al comentari de Francesc Mompó.

I més imatges a la meva Galeria de fotos.

Un llibre a l'arena

Al facebook de la Maria Pilar Canalda he trobat aquests dos regals de fotos, amb la portada del llibre que traspassa fronteres sobre l'arena. Gràcies.

Tres contes vistos per MBosch

MBosch comenta al seu blog La veritat dins la ficció tres dels contes inclosos a I un cop de vent els despentina: Ploure, Poder i Venjança. Gràcies!
.
Ploure: Ens parla de les sensacions de tranquil·litat, pau i felicitat que provoca una pluja fina entre conductors, enamorats o roba estesa. La situació canvia quan la pluja amable dóna pas a la tempesta. Ara són caos, inundacions i discussions el que abunda a la ciutat. Es tracta d'un relat molt simple que aconsegueix transmetre sensacions gràcies a imatges quotidianes i a personificacions d'elements com els núvols, els rius o els llamps i trons. Un conte molt gràfic i senzill que, amb dues parts molt contrastades, mostra com pot arribar a ser de diferent una pluja.

Poder: Un general exiliat no sap acceptar la decisió popular. Enyora el poder i confia amb que el poble l'enyori a ell. Des d'un refugi al Carib escoltem les seves reflexions. El conte té una mica de crítica política però sobretot es centra en el patetisme de no saber acceptar la realitat.

Venjança: La Isabel està farta de la seva feina a Can Borràs i és per això que s'acaba "venjant". La diferència de classes i els pensaments de la protagonista són el millor del relat. A més, l'escena final del conte és molt il·lustrativa i resumeix a la perfecció l'estil de l'autor.

En general, m'ha agradat molt llegir tres contes de I un cop de vent els despentina. Jesús M. Tibau no ens explica grans històries ni ens presenta grans personatges. Simplement retrata escenes quotidianes mitjançant recursos més propers a la poesia que a la prosa i on sentiments i sensacions són els veritables protagonistes.

I un cop de vent els despentina a Altafulla Ràdio

Ahir, entrevista al programa Espai obert d'Altafulla Ràdio, comentant el llibre I un cop de vent els despentina.

I un cop de vent els despentina segons el blog A encesa de llum

Pilar, del blog A encesa de llum, fa un poètic comentari sobre el llibre I un cop de vent els despentina, i jo afegeixo un agraïment més per tot el que ha fet per mi. Gràcies, Pilar.

"El vent despentina, indomable, amb presses, intrigant, marcant adreces zigzaguejants en els cabells, convertint-los en una torxa viva i real. Els seus dits sense empremta juguen a fet i amagar amb els flocs alliberats, en un món quotidià i espurnejant, ple de misteris, pel qual deambulen personatges fràgils, compassius, poderosos, amorosos, raonables, tristos, tendres ... S’assembla a la superfície ondulada d'un mar, que escombra la sorra en trencar les ones i es retira completament amansit, abans de canviar la forma de la zona envaïda.
Em vaig sorprendre observant com bufava núvols de pols i permetia que la imaginació es posés en la improvisada talaia que permetia albirar, de manera privilegiada, siluetes i paratges coneguts, plens de nombrosos racons per descobrir."

Històries familiars

Cossetània Edicions ha creat un Club de lectura on els lectors i lectores poden donar la seva opinió sobre el llibres de l'editorial. Podeu consultar el funcionament general aquí. Els comentaris que rep aquest club de lectura sobre I un cop de vent els despentina es recullen en aquest enllaç. L'últim rebut és de Josepa Ribera. Gràcies!
.
El llibre de Jesús M. Tibau, I un cop de vent els despentina, està ple d'històries que m'han resultat molt familiars. Familiars perquè m'han permès reviure mitjançat les seues paraules situacions quotidianes , ja sigui pels entorns que descriu i comparteixo, com pels temes tractats.En general m'han agradat tots els relats, però en especial "Del cel a la terra", ja que m'ha fet reflexionar sobre allò que som, i sobre el que ens agradaria ser, la realitat i el desig.El llenguatge senzill però ric fa que la seua lectura sigui àgil i fàcil.Les històries narrades per l'autor m'han permès endinsar-me en el llibre de manera que la lectura ha estat un plaer. El últims relats no per breus resulten menys intensos. És un llibre que enganxa, amb unes històries quotidianes però intenses, carregades de sentiment .Un llibre per a recomar a les persones a qui els agrada llegir relats curts plens de sensibilitat.

Una divertida foto, amb Xulio Ricardo Trigo, captada pel músic Robert Bonet abans de la presentació de I un cop de vent els despentina, al Centre de Lectura de Reus, el passat 18 d'abril.

A la Fira del llibre ebrenc

Aquest cap de setmana tindrà lloc la 8a Fira del llibre ebrenc de Móra d'Ebre (la festa major de la literatura ebrenca, li dic jo).

Us podeu descarregar el programa sencer en aquest enllaç.

Jo no hi faltaré, com cada any, i parlaré de I un cop de vent els despentina a la sessió de presentacions del diumenge a les 19.00 h.

Un llibre ple de sensacions properes

Cossetània Edicions ha creat un Club de lectura on els lectors i lectores poden donar la seva opinió sobre el llibres de l'editorial. Podeu consultar el funcionament general aquí. Els comentaris que rep aquest club de lectura sobre I un cop de vent els despentina es recullen en aquest enllaç. L'últim rebut és de Juana Trujillo. Gràcies!
.
Quizás yo me equivoque. Quizás el autor del libro I un cop de vent els despentina nunca se haya colado en mi cabeza y no me haya robado sensaciones, pensamientos y alguna que otra vivencia. Quizás el hecho de que Jesús M. Tibau, a pesar no conocerme, haya escrito un libro describiendo muchos de mis pensamientos y sensaciones, solo sea fruto de: la casualidad; la coincidencia de edad; de habernos criado en un pueblo parecido de la misma zona; de haber crecido viendo los mismos dibujos animados y el mismo verano azul; o tal vez por haber estudiando dentro del mismo plan educativo.
El caso es que me he podido reconocer, algunas veces de forma abstracta, en muchísimos de los relatos cortos que componen este libro. Solo voy a nombrar tres de ellos, pero solamente por no hacer este texto demasiado largo, el primer relato que sentí cercano fue Olors donde se explica como un simple olor es capaz de remover recuerdos e incluso la vida pasada y futura. El siguiente fue en Del Cel a Terra cuando te das cuenta que un par de simples mentiras pueden hacer más agradable un largo viaje y el tercero Massa pes per a unes espatlles, donde vi lo fácilmente que uno acaba otorgándose responsabilidades que no le corresponden.
No sé si el autor puede decir que este sea un libro auto-biográfico (aunque estoy convencida que lo es en gran medida), pero estoy segura que es un libro auto-sensacional (valga la palabreja).

Contes per gaudir de la paraula

Cossetània Edicions ha creat un Club de lectura on els lectors i lectores poden donar la seva opinió sobre el llibres de l'editorial. Podeu consultar el funcionament general aquí.
Els comentaris que rep aquest club de lectura sobre I un cop de vent els despentina es recullen en aquest enllaç.
L'últim rebut és de Lourdes Dinares. Gràcies!

I un cop de vent es despentina és un recull de contes curts, tan curts que quasi semblen redaccions d’escola. Els temes que tracta són ben diversos, però en la majoria d’ells es reflecteixen situacions senzilles i quotidianes, que simplement narren el dia a dia dels protagonistes, amb els quals moltes vegades t’hi pots sentir identificat. Els contes estan narrats amb un estil planer, alguns amb finals imprevistos, però que en la majoria desprenen tendresa i provoquen un somriure del lector. El seu estil és molt detallista, i gaudeix amb la bellesa dels detalls. Els contes, a vegades, són dolços però sense arribar a ésser embafadors. Podríem dir que tenim a les mans un llibre de poesia narrada, on les paraules prenen el poder i ens porten allà on volen. Matisos com “pluja tova”, ”carícia tendra”, “estiu petit”, fan empassar la història coll avall sense cap esforç, gaudint de les paraules. L’autor aprofita qualsevol oportunitat per fer un petit homenatge al seu poble natal i a les terres on ha viscut.

Lectura de relats el 3 de juny a Ebrebooks

El proper 3 de juny tindré dos activitats literàries una després de l'altra.
A les 19.30 hores, a la llibreria Ebrebooks de Tortosa (Av. Generalitat, 107), llegiré una selecció dels meus contes a qui vulgui escoltar-los.
A les 20.30, a Jesús, presentaré el llibre Salabror de riu, de Baltasar Casanova, amb actuació musical i recital poètic posteriors.

I un cop de vent els despentina al programa En companyia, d'Esplugues Televisió

Aquest matí m'han entrevistat al programa En companyia, d'Esplugues Televisió, que s'emetrà per primer cop aquesta nit a les 12.00, i posteriorment als 14 canals de TDI (Televisions Digitals Independents).

Cinc hores després, ja a Tortosa, he gravat el proper programa de Tens un racó dalt del món. D'entrevistat a entrevistador, però els dos cops m'he assegut a la cadira del mateix costat.

Deixar que el vent ens despentini

Cossetània Edicions ha creat un Club de lectura on els lectors i lectores poden donar la seva opinió sobre el llibres de l'editorial. Podeu consultar el funcionament general aquí.
Els comentaris que rep aquest club de lectura sobre I un cop de vent els despentina es recullen en aquest enllaç.
Lúltim rebut és de Maribel Gutiérrez. Gràcies!
Us el transcric:
El llibre d'en Jesús M. Tibau és un pot de petites píndoles per a prendre cada dia, amb calma, i gaudir de la lectura. Un llibre de relats breus, ideals per a deixar volar la imaginació, si cal. O per a reflexionar, si és necessari. O simplement, per a passar una estona agradable mentre "mirem" la vida dels altres, els seus sentiments, els seus pensaments... D'una senzillesa i sensibilitat que s'agraeix en aquests temps, és un llibre molt recomanable. Una gran oportunitat de deixar que el vent ens despentini. Els llibres de relats no acostumen a ser entre les meves lectures habituals, però amb aquest d'en Jesús M. Tibau, de ben segur que a partir d'ara hi haurà alguns títols més a la meva biblioteca.

Per deixar-nos despentinar.

Cossetània Edicions ha creat un Club de lectura on els lectors i lectores poden donar la seva opinió sobre el llibres de l'editorial. Podeu consultar el funcionament aquí.
Leonor Caselles és l'autora del segon comentari sobre I un cop de vent els despentina, que podeu llegir a la web de Cossetània.
Transcric el comentari sencer:
Ha estat un plaer endinsar-me en l’univers de Jesús M. Tibau, en els seus relats tendres, intimistes, tristos... però amb una tristesa dolça i carregada de nostàlgia. Personalment no coneixia els seus treballs i la veritat és que ja l’he començat a recomanar. Crec que és una obra adequada per a tothom, inclús per a aquells a qui no els agrada massa llegir. L’autor ens explica històries de tot tipus: des de relats de caire intimista amb final humorístic (Rectificar és de savis), fins a explicar-nos com en poden ser d’addictives les noves tecnologies (Massa pes per unes espatlles). I així, un relat darrera l’altre, l’autor ens transporta a racons de la seva infantesa, a vivències que tan poden ser pròpies com de qualsevol de nosaltres. També sorprèn, i personalment molt, l’extrema brevetat dels 8 relats finals. En resum, I un cop de vent els despentina és una obra que ja he començat a recomanar.

Bufandes grogues

El passat 29 d'abril, Montse Castellà em va entrevistar al seu programa número 27 de Bufandes grogues, a Ràdio Tortosa.

Vam parlar, entre altres coses de I un cop de vent els despentina, de la meva mania d'intentar viure del "cuento", etc, però em va fer molta il·lusió que recordés, a tall d'exemple, un parell de tendres entrades al meu facebook, una d'elles aquesta penjada també al blog.

Podeu escoltar el podcast del 29 d'abril a la web del programa.

La bellesa de la quotidianitat

Lourdes Gasol comenta així I un cop de vent els despentina, a la web de Cossetània:
.
Les històries que parlen de la quotidianitat són les que més ens colpeixen. Ens hi identifiquem, tanquem els ulls i imaginem que les paraules narrades són les que surten del nostre propi cervell, que les situacions en les quals es troben els personatges són les que ens fan trencar el cap dia rere dia. Amb els relats de I un cop de vent els despentina, Jesús M. Tibau copsa la quotidianitat i la converteix en paraules escrites, crea personatges que ben bé podrien ser els nostres veïns, el senyor darrere nostre a la cua del mercat, una noia aturada en un semàfor o nosaltres mateixos, submergits en els nostres propis pensaments. Són relats curts, amb les pàgines justes per a què el lector s’endinsi en la personalitat del protagonista i pugui comprendre les seves accions, els seus moviments o allò que l’acaba de sacsejar de dalt a baix, transformant la seva vida d’un instant a l’altre. Alguns relats són força breus –uns minuts en el temps, un breu pensament– i d’altres són tan llargs com una vida sencera. Alguns ens fan somriure, perquè sabem de què parla l’autor; d’altres ens fan assentir, reflexionar un curt moment i passar pàgina. L’escriptor i blocaire Jesús M. Tibau ens apropa, doncs, aquests personatges diversos – un treballador en una pizzeria, un jove aragonès del segle XVI, el passatger en un tren camí de l’Ampolla, nens, joves, grans, enamorats – tots ells protagonistes de relats senzills que s’engoleixen ràpid i ens sacsegen com un cop de vent, que tan sols ens despentina, sense fer-nos caure del tot. Perfecte per llegir en una tarda i reflexionar-hi una bona estona en acabar. “La vida és més senzilla que no sembla i les trampes que trobem pel camí les ha parat, sovint, un temible enemic: nosaltres mateixos.”

I un cop de vent els despentina a Vols llegir?

Dilluns passat, 2 de maig, em van entrevistar a "Vols llegir?" el programa literari de Ràdio Nova de Vilanova del Camí. Podeu escoltar-la en aquest enllaç.

I un cop de vent els despentina a Tumateix llibres

Rebo molta estima i ànims de la comunitat blocaire. Un altre exemple, al blog Tumateix llibres, on comenten I un cop de vent els despentina.

Entrevista al programa Vols llegir? de Ràdio Nova

Aquest dilluns, 2 de maig, m'entrevisten a "Vols llegir?" el programa literari de Ràdio Nova de Vilanova del Camí.

Ignasi Revés presenta I un cop de vent els despentina

Ara ja podeu llegir la presentació que Ignasi Revés va fer de I un cop de vent els despentina al Centre de Lectura de Reus, el passat 18 d'abril.

I un cop de vent els despentina, a l'Eco de Sitges

Article de Teresa Costa-Agramunt sobre I un cop de vent els despentina, publicat el 21 d'abril a l'Eco de Sitges. Moltes gràcies!
.
I un cop de vent els despentina (Cossetània) és el darrer recull de contes publicat per Jesús M. Tibau, fill de Cornudella del Montsant, però resident a Tortosa, on l’escriptor porta una gran activitat cultural que passa pels seus programes literaris al Canal 21 de les Terres de l’Ebre i el manteniment diari d’un blog premiat diverses vegades i molt popular entre els seus lectors: Tens un racó dalt del món, el mateix títol del primer llibre de contes que va publicar l’any 2001.

El conte literari és un format del qual poden participar a la vegada i en un mateix nivell la poesia i la narrativa. Per entendre’ns: Edgar Allan Poe n’és un referent clàssic. O una autora més propera: Mercè Rodoreda, que va excel.lir d’una manera superba en aquest tipus de narració curta on l’alè líric que l’amara (i que de cap manera no obvia ni la cruesa ni el dolor ni el desconcert) és tan important com la història que s’explica.

Així, doncs, també a I un cop de vent els despentina de Jesús M. Tibau es podria parlar d’aquesta atmosfera càlida que impregna uns relats que deixen en els lectors com un regust de mel als llavis i un tacte de molsa als dits. Els contes d’aquest escriptor prioratí, per més urbans que siguin alguns, conserven una frescor natural, una innocència propera a les pastorals gregues.

Així mateix, els relats més intencionals de Jesús M. Tibau -La corda que no deixa volar el globus, Homenatge a Pere i Una màxima perversa entre d’altres-, escrits amb un llenguatge rítmic, precís, ple d’imatges, es presenten decididament empàtics amb la fragilitat humana i revestits d’una oberta cordialitat pels personatges. Commoguts per tanta fragilitat, els lectors assisteixen als cops de vent que despentinen, i a vegades són a punt de fer caure, els protagonistes. Però l’autor, tot i la seva pietas manifesta, no pot arranjar els desperfectes ocasionats pels temporals de la vida perquè sap, com el mateix lector sap, que no s’hi pot fer gaire res perquè ningú no pot viure la vida de ningú.

En el relat Quan del cel cauen pilotes, Tibau hi explica una visita a la plaça de Sant Felip Neri de Barcelona, on hi va haver afusellaments i avui els infants hi jugen a pilota: Qui arribi a la plaça per primer cop [i vegi els senyals de la metralla] i no li plori l’ànima, és que la va vendre al diable per no haver de patir. Sí, a vegades per no haver de patir tanquem els ulls. Però aleshores també podríem dir, contravenint la compassió i el deure, que tot el que és humà ho refuso per no haver-me’n de fer responsable.

No és el cas de Jesús M. Tibau: l’home es fa responsable i l’escriptor es mulla escrivint. Certament, l’autor no pot fer res per salvar els seus personatges, que tenen vida pròpia. Però sí que pot mostrar al lector que a desgrat dels sacceigs que pateixen –que patim, ja que els personatges són miralls humans!- podem assolir la fita de mantenir-nos dempeus sense perdre els grans eixos de la vida: la dignitat (que per res del món no ens podem deixar arravatar) i el sentiment fratern que ens agermana amb la resta de la humanitat.

Tot i que amablement, Jesús M. Tibau no estalvia mostrar la dificultat de viure. Si de cas, el sentiment poètic dels seus contes encara fa més diàfana la processò dolorosa que va per dins de tants personatges. D’aquesta manera, tot el que les paraules manifesten en aquests escrits es manifesta també a través de la respiració de les seves paraules, que exalcen, per a fer-lo més comprensible, el drama còsmic de la vida.

Passat Sant Jordi

Passejada per diverses llibreries de Tortosa. Dedicatòries amb nanoconte de regal inclòs. Tot el dia mirant el cel per si plou, com pagesos de les paraules.

Tertúlia amb companys i companyes de lletres, algun client que pregunta si sé on es troba un o altre llibre (tot un clàssic).

Final de Sant Jordi. Me'n vaig amb la dona i el nostre fill a sopar amb globus de regal. A la plaça de davant del Mercat, joc, corredisses i rialles amb altres xiquets. S'ha fet fosc, però només per fora.

Divendres Sant a Vall-de-roures

Nova cita a la Llibreria Serret per a signar llibres. A última hora Josep Igual no pot acompanyar-nos, i pujo acompanyat de Francesca Aliern cap a la Matarranya, un cop més. Plou de valent però, optimistes, ens fixem en la bellesa dels verds sota la pluja.

Clientela habitual i turistes de Setmana Santa omplin la llibreria Serret, que com sempre bull. Paquita signa L'espiera (èxit assegurat del Sant Jordi ebrenc), jo I un cop de vent els despentina, encara algun trapezista que renuncia a caure, i una bona colla de Paraules d'amor.

Gràcies a l'Octavi i la seva dona, juguem a casa. Comprem dolços. El camí de tornada és plaent, perquè fa baixada, entre altres coses.

I un cop de vent els despentina, segons McAbeu

McAbeu, un bon amic blocaire i, per l'atzar dels jocs literaris, personatge de I un cop de vent els despentina, comenta el llibre al seu blog.

Llibre recomanat per Sant Jordi des de Pollença

Des de Cultura Pollença inclouen I un cop de vent els despentina entre els llibres recomanats per Sant Jordi. Gràcies!

I un cop de vent els despentina al Centre de Lectura de Reus

18 d'abril. Amenaça de febre; paracetamol preventiu a l'estómac i a la butxaca. Cotxe i cap a Reus. Aparco lluny expressament, entre Pastoreta i Misericòrdia. Passejo, bado, allibero uns quants llibres, menjo un parellet de croissants de xocolate.

Aturada a un bar proper a la plaça Prim per saludar un vell amic d'infantesa a Cornudella; tallat descafeïnat, però ple de records.

A l'Abacus, bon parament dels meus llibres esperant que els signi, de 18.30 a 19.30. En tinc un d'encomanat molt especial. Vénen a saludar-me la Coia i el Xulio, exitosos novel·listes i amics, em regalen suport moral i somriures.

A les 8 del vespre faig cap al Centre de Lectura. M'hi perdo. Però em trobo, em troben. L'Ignasi Revés parla del llibre, dels meus contes que, segons ell, encertadament, creu que em defineixen. I a més en parla amb una e de Lleida molt propera al meu Priorat.

La Coia Valls llegeix un dels contes, el que més li agrada, Ploure. Jo en llegeixo uns quants més, breus per això, cada cop més breus. I Jesús Fusté ens regala un fragment de Nit de sant Llorenç a capela.

Som pocs, però hi ha molta sensibilitat, es nota. La presentació es torna una petita tertúlia.

Després, sopar, complicitats i projectes que naixen.

En sortir del restaurant, espectacular lluna plena. Jo també em sento ple, i lluminós. Passem per la casa on va nèixer la Coia; als baixos, hi ha una confiteria.

Signant un exemplar amb dedicatòria especial

El 18 d'abril, a l'Abacus de Reus, sempre predispostos a acollir-me, signant un exemplar de I un cop de vent els despentina, dedicat al Noé, un dels personatges que aquest dimecres el passarà a recollir. La foto la fa amablement el Xulio.

A la llibreria gaudí de Reus

I un cop de vent els despentina a l'aparador de la llibreria Gaudí, de Reus, on sempre surten del mostrador a saludar-me quan els visito, cosa que s'agraeix.

A la Galatea de Reus

I un cop de vent els despentina, a la llibreria Galatea de Reus, al costat de la Francesca Aliern, a mig camí entre Tom Sharpe i Sergi Pàmies.

I un cop de vent els despentina, a Jesús

Dijous passat, la sala Brull de l'Ajuntament de Jesús estava plena de gom a gom. Però no us vull enganyar. La immensa majoria no venia a la presentació de I un cop de vent els despentina, sinó a la del curtmetratge "Magnetisme", basat en un conte del llibre, i realitzat per l'alumnat de 6è de Primària de l'Escola Daniel Mangrané de Jesús.

Aquest acte conjunt, sense cap mena de dubte, ha estat un dels més especials. La il·lusió dels xiquets i xiquetes, dels pares, mares, iaies, tios... professores i de mi mateix, es notava a l'aire. La visio del curt, en pantalla gran, a fosques, en silenci, fou emotiva i, fins i tot, segur, va caure alguna llàgrima.

En resum, un gran treball que difícilment podran oblidar, i que el delegat territorial d'ensenyament, Antoni Martí, i Pere Panisello, alcalde de Jesús, va felicitar efusivament.

Alumnes del curs es van encarregar de presentar-me, i de llegir després el conte, i van obsequiar a diverses persones (professores, director del centre, i a mi mateix) amb una reproducció del cartell dedicada al darrere i signada per tot el curs, i que llueixo orgullós a la foto com un dels millors premis que he rebut.

Més informació d'aquest interessant projecte a la seva web.

El conte preferit

Aquests són els contes preferits de diverses persones que han llegit I un cop de vent els despentina: Àngel Lluís Carrillo: La Revolució Coia Valls: Ploure Matthew Tree: Un moment històric I el vostre?

Com a mínim en regalaran un

Com a mínim aquest Sant Jordi regalaran un exemplar de I un cop de vent els despentina. Gràcies a Salvador Macip pel seu comentari.

Dinant amb la premsa

Dimarts passat, presentació-dinar conjunt amb la premsa tarragonina, al Mas Rosselló, organitzat per Cossetània, Arola i la Universitat Rovira i Virgili (URV).

I un cop de vent els despentina ha compartit taula, micròfons i càmeres digitals amb 'Repinyaries a Catalunya' de Màrius Domingo, i 'Berni Álvarez, una vida rere 6,25' d'Octavi Saumell, per part de Cossetània; 'Peix de gat' de Jordi Tiñena, 'Objectius Perduts a la nova Barcelona' de Xavier Carreras i 'El domador de puces' de Francesc Valls-Calçada, per part d'Arola.

Ben acompanyat

Ben acompanyat a la llibreria La 2 de Viladrich.

Llegint I un cop de vent els despentina

Ahir, camí de la presentació a Tarragona, llegeixo al tren un fragment del conte "Caure", inclòs a I un cop de vent els despentina, un relat inspirat precisament en un altre viatge en tren. Tant de bo haguéssiu pogut escoltar alguna altre conte en veu de la Coia Valls.

Presentació a Jesús de I un cop de vent els despentina

El proper 14 d'abril, a les 20.00 h., tindrè el plaer de presentar I un cop de vent els despentina, juntament amb el curtmetratge "Magnetisme", que ha realitzat l'alumnat de 6è de Primària de l'Escola Daniel Mangrané de Jesús. Sense cap mena de dubte, serà una de les presentacions més especials.

Més informació d'aquest interessant projecte a la seva web.

Aquesta presentació està emmarcada dins dels actes de la Fira Literària Joan Cid i Mulet de Jesús.

Presentacions de I un cop de vent els despentina

Properes presentacions del meu nou llibre I un cop de vent els despentina, publicat per Cossetània.

9 d'abril, matí, signatura d'exemplars a la llibreria Serret de Vall-de-roures.


11 d'abril, 19.30 h., llibreria de la Rambla de Tarragona, amb Xulio Ricardo Trigo i Coia Valls.


13 d'abril, 19.00 h., llibreria catalònia de Barcelona, amb Matthew Tree.


14 d'abril, 20.00 h. Sala Brull de l'Ajuntament de Jesús, juntament amb curtmetratge "Magnetisme" del curs de 6è de Primària de l'Escola Daniel Mangrané.


18 d'abril, 20.00 h., Centre de Lectura de Reus, amb Ignasi Revés.

Primera crítica de I un cop de vent els despentina

Arriba el primer comentari blocaire sobre I un cop de vent els despentina, de la mà del també escriptor Àngel Lluís Carrillo, que acaba de publicar la novel·la Tarrako. Molt generós, i destaca el conte La revolució.

I un cop de vent els despentina a Ràdio Tortosa

Ahir, entrevista al programa La punta del diamant de Ràdio Tortosa, de 12.00 a 13.00 h., amb Núria Mora i Irene Prades, directora de la Biblioteca Marcel·lí Domingo on demà presento I un cop de vent els despentina.

Podeu escoltar el podcast del programa del dia 29-03-11, de 12h a 13h.

Durant la xerrada llegeixo un dels contes i s'escolta un fragment de la cançó de Jesús Fusté que el va inspirar.

Fes-te una foto amb el llibre a canvi d'un conte

Sandra, de La Sociedad Hostal-Bar d'Arenys de Lledó, m'envia una foto feta el passat dissabte a la llibreria Serret de Vall-de-roures.

I Jordi Sebastià, de Jesús, des de casa seva.

Com a tothom que m'enviï una foto amb el llibre, els he regalat un conte inèdit. Animeu-vos!

Presentació de I un cop de vent els despentina

Aquest dijous arriba per fi la primera presentació del meu nou recull de contes I un cop de vent els despentina. Un cop més, seguint ja una tradició dels últims llibres, l'acte tindrà lloc a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa i tornaré a comptar amb la col·laboració d'Estrella Ramon, que llegirà algun dels contes. No sé quins, prefereixo gaudir de la sorpresa.

Però aquest cop estrenaré presentador, i tindré el luxe de comptar amb les sàvies paraules de Manuel Pérez Bonfill, mestre, escriptor, contista i autor de la cita inicial del llibre.
El camí des del moment d'escriure en soledat el primer conte, fins el contacte inicial amb els possibles lectors, és llarg, ple d'il·lusions, esperances. Que comenci a bufar el vent!
.
LLoc: Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa
Data: 31 de març
Hora: 19.30 h.

Ploure (2)

" M’agrada quan plou amable, com avui; pots anar amb cotxe sense por i abaixar la finestreta sense que se’t mulli el seient, i t’entra aquella olor de terra mullada que a tothom li agrada tant. No cal posar els neteja parabrises a tota marxa, sinó lentament, al ritme d’una música que relaxi."

.
Fragment del conte "Ploure", inclòs a I un cop de vent els despentina.
Carme Rosanas ha creat les il·lustracions expressament per a aquest fragment de conte, cosa que li agraeixo infinitament.

.

Dijous, presentació del llibre a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, a les 19.30 h., a càrrec de Manuel Pérez Bonfill, i amb la col·laboració d'Estrella Ramon.

Presentació virtual de I un cop de vent els despentina

Com ja és tradició en els darreres llibres, arriba la presentació virtual del nou recull de relats, I un cop de vent els despentina, publicat per Cossetània Edicions; el meu sisè llibre, el cinquè tossut intent de viure del "cuento".

Sovint el vent sotraga les nostres vides i, de vegades, alguna ràfega inesperada amenaça de fer-nos caure. Sovint, però, el vent només ens sacseja una mica, ens despentina, i ens recorda per un instant la dificultat de restar immòbils. Després, continuem endavant.
Més o menys, això els passa als protagonistes del llibre, com a un botiguer a qui li succeixen coses molt estranyes fins que descobreix ser un personatge de Pere Calders, o algú que badant mentre mira unes obres descobreix el sentit de la vida, com els papers que el vent fa ballar pels carrers de Tortosa, o com els protagonistes que respiren a Cornudella o Siurana. Algun conte està inspirat en les dones que fan espelmes a Arnes, o en la cançó que sona al vídeo de Jesús Fusté.
El vent ja no m’espanta tant, i me l’he fet amic, potser acostumat a viure vora l’Ebre, o potser perquè bases més sòlides em sostenen.

En resum, el llibre presenta històries senzilles, petits intents de despertar emoció i tendresa en poques línies, o un somriure de complicitat.

La primera presentació en viu arribarà de la mà de Manuel Pérez Bonfill i d'Estrella Ramon.
.
LLoc: Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa
Data: 31 de març
Hora: 19.30 h.

I un cop de vent els despentina a la Llibreria Serret

I un cop de vent els despentina a la Llibreria Serret.

Hi tornaré el dia 9 d'abril per a signar més llibres.

Fotos a canvi de contes

Tal com ja vaig fer amb Una sortida digna, proposo als lectors/es que m'enviïn una foto amb el llibre, a canvi d'un conte inèdit.

Com a mostra, una foto de les germanes Tere i Neus Pallarès d'Arnes, les primeres en comprar el llibre a cal Serret de Vall-de-roures, i una foto que m'envia l'Àngel Lluís Carrillo, cornudellenc que viu a Tarragona, i que acaba de publicar llibre també, Tarrako.

A l'aparador de La Gralla

I un cop de vent els despentina també arriba a la llibreria La Gralla de Granollers, com podeu veure en aquestes fotos.

Convido totes les llibreries a enviar-me fotos del llibre que penjaré al blog, i als lectors i lectores que m'enviïn fotos amb el llibre, a canvi de un conte inèdit.

Ja comença a arribar als aparadors

I un cop de vent els despentina fa està a l'aparador de La 2 de Viladrich a Tortosa, a més, en bona companyia de Joan Todó, Francesca Aliern i Manel Ollé.

Si en feu la comanda a la web de Viladrich, el podeu aconseguir dedicat de forma personalitzada.

Si m'envieu fotos del llibre als aparadors, les penjaré al blog, i, tal com ja vaig fer amb Una sortida digna, si m'envieu fotos amb el llibre a les mans, us enviaré un conte inèdit de regal.

La cita

Cavil·lo que, amb el pas dels anys de la meva existència, el temps és una dimensió que assoleix la seva plenitud en el sentiment.

Manuel Pérez Bonfill
Abusos del ritual

.

He volgut iniciar I un cop de vent els despentina amb aquesta cita de Manuel Pérez Bonfill per diversos motius. En homenatge al vell professor i la seva generació, exiliats dins i fora del seu país; perquè també és un gran amant dels contes; perquè al llibre intento transmetre petites guspires de sentiments a cada relat; perquè és una veritat com un temple; perquè em ve de gust.

Manuel Pérez Bonfill serà a més qui presentarà el llibre el dia 31 de març, a les 19.30 h., a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa.

Al diari Avui i El Punt de diumenge apareix la notícia de la publicació del meu nou llibre, que transcric:

L'escriptor Jesús Maria Tibau acaba de publicar el seu cinquè recull de relats I un cop de vent els despentina (Cossetània, 2011). El títol del llibre l'han escollit per votació popular els seguidors del seu bloc Tens un racó dalt del món i, a més, els alumnes de sisè de primària de l'escola Daniel Mangrané de Jesús han fet un curtmetratge d'un dels contes que apareixen en el llibre: Magnetisme. Aquest autor ebrenc, nascut a Cornudella de Montsant, però que viu a Tortosa des de fa anys, continua en aquest últim llibre l'estreta relació amb un gènere que reclama una gran capacitat de síntesi. I un cop de vent els despentina, presenta una sèrie d'històries senzilles, capaces de despertar emoció, tendresa o un somriure de complicitat. El paral·lelisme amb el vent s'entén per la seua capacitat, com la vida mateixa, de colpejar i abatre en algunes ocasions, mentre que en unes altres només és capaç de despentinar. Altres títols de l'autor són Tens un racó dalt del món (2001) o Una sortida digna (2009).

El frec d'unes mans

Quan el sentit tacte pren una importància decisiva, pot passar que s'estableixi una mena de magnetisme i que el simple frec d'unes mans et desperti emocions difícils d'explicar. Com quan vaig conèixer la Laura el seu primer dia a la nostra classe, aquell moment inoblidable que Tibau explica en forma de conte, i l'alumnat de 6è de Primària de l'Escola Daniel Mangrané en forma de curtmetratge.

Benvinguts a casa

Caixes d'il·lusió a la porta de casa

Dimarts passat, en tornar de la meva visita a l'Institut Marta Mata de Salou, em trobo unes caixes de Cossetània Edicions a l'escala de casa.

Potser s'arreceraven de la pluja? Potser del vent?

Ploure

"Quan plou amable la roba estesa no s’enfada, perquè les gotes fan pessigolles als llençols i un mocador de butxaca protesta perquè la pluja el discrimina: només l’han tocat tres gotes! Algú, amb no gaire bona vista, ha d’obrir la finestra i treure la mà per assegurar-se que plou. Els paraigües caminen tranquils, sense por que un cop de vent els giri de l’inrevés."

.

Fragment del conte "Ploure", inclòs a I un cop de vent els despentina.

Mònica Ràfols ha creat la il·lustració expressament per a aquest fragment de conte, cosa que li agraeixo infinitament. Properament, més dibuixos i fotos il·lustraran més fragments.

Magnetisme, el curtmetratge fet per alumnat de 6è de primària

Finalment, després de parlar-ne diverses vegades durant el procés de creació, us presento ple d'il·lusió el curtmetratge Magnetisme, realitzat per l'alumnat de 6è de Primària de l'Escola Daniel Mangrané de Jesús, basat en un conte homònim inclòs al llibre I un cop de vent els despentina. Més informació d'aquest interessant projecte a la seva web.

Les dones que fan espelmes

Som les dones que fan espelmes, pregunteu per nosaltres si passeu per Arnes. Adorem a Jesús Moncada, i Tibau ens va regalar un conte amb gust de mel.