dimecres, 27 d’abril del 2011

I un cop de vent els despentina, a l'Eco de Sitges

Article de Teresa Costa-Agramunt sobre I un cop de vent els despentina, publicat el 21 d'abril a l'Eco de Sitges. Moltes gràcies!
.
I un cop de vent els despentina (Cossetània) és el darrer recull de contes publicat per Jesús M. Tibau, fill de Cornudella del Montsant, però resident a Tortosa, on l’escriptor porta una gran activitat cultural que passa pels seus programes literaris al Canal 21 de les Terres de l’Ebre i el manteniment diari d’un blog premiat diverses vegades i molt popular entre els seus lectors: Tens un racó dalt del món, el mateix títol del primer llibre de contes que va publicar l’any 2001.

El conte literari és un format del qual poden participar a la vegada i en un mateix nivell la poesia i la narrativa. Per entendre’ns: Edgar Allan Poe n’és un referent clàssic. O una autora més propera: Mercè Rodoreda, que va excel.lir d’una manera superba en aquest tipus de narració curta on l’alè líric que l’amara (i que de cap manera no obvia ni la cruesa ni el dolor ni el desconcert) és tan important com la història que s’explica.

Així, doncs, també a I un cop de vent els despentina de Jesús M. Tibau es podria parlar d’aquesta atmosfera càlida que impregna uns relats que deixen en els lectors com un regust de mel als llavis i un tacte de molsa als dits. Els contes d’aquest escriptor prioratí, per més urbans que siguin alguns, conserven una frescor natural, una innocència propera a les pastorals gregues.

Així mateix, els relats més intencionals de Jesús M. Tibau -La corda que no deixa volar el globus, Homenatge a Pere i Una màxima perversa entre d’altres-, escrits amb un llenguatge rítmic, precís, ple d’imatges, es presenten decididament empàtics amb la fragilitat humana i revestits d’una oberta cordialitat pels personatges. Commoguts per tanta fragilitat, els lectors assisteixen als cops de vent que despentinen, i a vegades són a punt de fer caure, els protagonistes. Però l’autor, tot i la seva pietas manifesta, no pot arranjar els desperfectes ocasionats pels temporals de la vida perquè sap, com el mateix lector sap, que no s’hi pot fer gaire res perquè ningú no pot viure la vida de ningú.

En el relat Quan del cel cauen pilotes, Tibau hi explica una visita a la plaça de Sant Felip Neri de Barcelona, on hi va haver afusellaments i avui els infants hi jugen a pilota: Qui arribi a la plaça per primer cop [i vegi els senyals de la metralla] i no li plori l’ànima, és que la va vendre al diable per no haver de patir. Sí, a vegades per no haver de patir tanquem els ulls. Però aleshores també podríem dir, contravenint la compassió i el deure, que tot el que és humà ho refuso per no haver-me’n de fer responsable.

No és el cas de Jesús M. Tibau: l’home es fa responsable i l’escriptor es mulla escrivint. Certament, l’autor no pot fer res per salvar els seus personatges, que tenen vida pròpia. Però sí que pot mostrar al lector que a desgrat dels sacceigs que pateixen –que patim, ja que els personatges són miralls humans!- podem assolir la fita de mantenir-nos dempeus sense perdre els grans eixos de la vida: la dignitat (que per res del món no ens podem deixar arravatar) i el sentiment fratern que ens agermana amb la resta de la humanitat.

Tot i que amablement, Jesús M. Tibau no estalvia mostrar la dificultat de viure. Si de cas, el sentiment poètic dels seus contes encara fa més diàfana la processò dolorosa que va per dins de tants personatges. D’aquesta manera, tot el que les paraules manifesten en aquests escrits es manifesta també a través de la respiració de les seves paraules, que exalcen, per a fer-lo més comprensible, el drama còsmic de la vida.

dimarts, 26 d’abril del 2011

Passat Sant Jordi





Passejada per diverses llibreries de Tortosa. Dedicatòries amb nanoconte de regal inclòs. Tot el dia mirant el cel per si plou, com pagesos de les paraules.



Tertúlia amb companys i companyes de lletres, algun client que pregunta si sé on es troba un o altre llibre (tot un clàssic).



Final de Sant Jordi. Me'n vaig amb la dona i el nostre fill a sopar amb globus de regal. A la plaça de davant del Mercat, joc, corredisses i rialles amb altres xiquets. S'ha fet fosc, però només per fora.

dissabte, 23 d’abril del 2011

Divendres Sant a Vall-de-roures






Nova cita a la Llibreria Serret per a signar llibres. A última hora Josep Igual no pot acompanyar-nos, i pujo acompanyat de Francesca Aliern cap a la Matarranya, un cop més. Plou de valent però, optimistes, ens fixem en la bellesa dels verds sota la pluja.


Clientela habitual i turistes de Setmana Santa omplin la llibreria Serret, que com sempre bull. Paquita signa L'espiera (èxit assegurat del Sant Jordi ebrenc), jo I un cop de vent els despentina, encara algun trapezista que renuncia a caure, i una bona colla de Paraules d'amor.


Gràcies a l'Octavi i la seva dona, juguem a casa. Comprem dolços. El camí de tornada és plaent, perquè fa baixada, entre altres coses.





I un cop de vent els despentina, segons McAbeu

McAbeu, un bon amic blocaire i, per l'atzar dels jocs literaris, personatge de I un cop de vent els despentina, comenta el llibre al seu blog.

divendres, 22 d’abril del 2011

Llibre recomanat per Sant Jordi des de Pollença




Des de Cultura Pollença inclouen I un cop de vent els despentina entre els llibres recomanats per Sant Jordi. Gràcies!

dijous, 21 d’abril del 2011

I un cop de vent els despentina al Centre de Lectura de Reus




18 d'abril. Amenaça de febre; paracetamol preventiu a l'estómac i a la butxaca. Cotxe i cap a Reus. Aparco lluny expressament, entre Pastoreta i Misericòrdia. Passejo, bado, allibero uns quants llibres, menjo un parellet de croissants de xocolate.



Aturada a un bar proper a la plaça Prim per saludar un vell amic d'infantesa a Cornudella; tallat descafeïnat, però ple de records.



A l'Abacus, bon parament dels meus llibres esperant que els signi, de 18.30 a 19.30. En tinc un d'encomanat molt especial. Vénen a saludar-me la Coia i el Xulio, exitosos novel·listes i amics, em regalen suport moral i somriures.



A les 8 del vespre faig cap al Centre de Lectura. M'hi perdo. Però em trobo, em troben. L'Ignasi Revés parla del llibre, dels meus contes que, segons ell, encertadament, creu que em defineixen. I a més en parla amb una e de Lleida molt propera al meu Priorat.



La Coia Valls llegeix un dels contes, el que més li agrada, Ploure. Jo en llegeixo uns quants més, breus per això, cada cop més breus. I Jesús Fusté ens regala un fragment de Nit de sant Llorenç a capela.



Som pocs, però hi ha molta sensibilitat, es nota. La presentació es torna una petita tertúlia.


Després, sopar, complicitats i projectes que naixen.



En sortir del restaurant, espectacular lluna plena. Jo també em sento ple, i lluminós. Passem per la casa on va nèixer la Coia; als baixos, hi ha una confiteria.

dimecres, 20 d’abril del 2011

Signant un exemplar amb dedicatòria especial




El 18 d'abril, a l'Abacus de Reus, sempre predispostos a acollir-me, signant un exemplar de I un cop de vent els despentina, dedicat al Noé, un dels personatges que aquest dimecres el passarà a recollir. La foto la fa amablement el Xulio.

dimarts, 19 d’abril del 2011

A la llibreria gaudí de Reus



I un cop de vent els despentina a l'aparador de la llibreria Gaudí, de Reus, on sempre surten del mostrador a saludar-me quan els visito, cosa que s'agraeix.

A la Galatea de Reus



I un cop de vent els despentina, a la llibreria Galatea de Reus, al costat de la Francesca Aliern, a mig camí entre Tom Sharpe i Sergi Pàmies.

dilluns, 18 d’abril del 2011

I un cop de vent els despentina, a Jesús



Dijous passat, la sala Brull de l'Ajuntament de Jesús estava plena de gom a gom. Però no us vull enganyar. La immensa majoria no venia a la presentació de I un cop de vent els despentina, sinó a la del curtmetratge "Magnetisme", basat en un conte del llibre, i realitzat per l'alumnat de 6è de Primària de l'Escola Daniel Mangrané de Jesús.

Aquest acte conjunt, sense cap mena de dubte, ha estat un dels més especials. La il·lusió dels xiquets i xiquetes, dels pares, mares, iaies, tios... professores i de mi mateix, es notava a l'aire. La visio del curt, en pantalla gran, a fosques, en silenci, fou emotiva i, fins i tot, segur, va caure alguna llàgrima.

En resum, un gran treball que difícilment podran oblidar, i que el delegat territorial d'ensenyament, Antoni Martí, i Pere Panisello, alcalde de Jesús, va felicitar efusivament.

Alumnes del curs es van encarregar de presentar-me, i de llegir després el conte, i van obsequiar a diverses persones (professores, director del centre, i a mi mateix) amb una reproducció del cartell dedicada al darrere i signada per tot el curs, i que llueixo orgullós a la foto com un dels millors premis que he rebut.

Més informació d'aquest interessant projecte a la seva web.

divendres, 15 d’abril del 2011

El conte preferit

Aquests són els contes preferits de diverses persones que han llegit I un cop de vent els despentina: Àngel Lluís Carrillo: La Revolució Coia Valls: Ploure Matthew Tree: Un moment històric I el vostre?

dimecres, 13 d’abril del 2011

Com a mínim en regalaran un


Com a mínim aquest Sant Jordi regalaran un exemplar de I un cop de vent els despentina. Gràcies a Salvador Macip pel seu comentari.

Dinant amb la premsa



Dimarts passat, presentació-dinar conjunt amb la premsa tarragonina, al Mas Rosselló, organitzat per Cossetània, Arola i la Universitat Rovira i Virgili (URV).

I un cop de vent els despentina ha compartit taula, micròfons i càmeres digitals amb 'Repinyaries a Catalunya' de Màrius Domingo, i 'Berni Álvarez, una vida rere 6,25' d'Octavi Saumell, per part de Cossetània; 'Peix de gat' de Jordi Tiñena, 'Objectius Perduts a la nova Barcelona' de Xavier Carreras i 'El domador de puces' de Francesc Valls-Calçada, per part d'Arola.

dimarts, 12 d’abril del 2011

Ben acompanyat


Ben acompanyat a la llibreria La 2 de Viladrich.

Llegint I un cop de vent els despentina

Ahir, camí de la presentació a Tarragona, llegeixo al tren un fragment del conte "Caure", inclòs a I un cop de vent els despentina, un relat inspirat precisament en un altre viatge en tren. Tant de bo haguéssiu pogut escoltar alguna altre conte en veu de la Coia Valls.

dilluns, 11 d’abril del 2011

Presentació a Jesús de I un cop de vent els despentina


El proper 14 d'abril, a les 20.00 h., tindrè el plaer de presentar I un cop de vent els despentina, juntament amb el curtmetratge "Magnetisme", que ha realitzat l'alumnat de 6è de Primària de l'Escola Daniel Mangrané de Jesús. Sense cap mena de dubte, serà una de les presentacions més especials.
Més informació d'aquest interessant projecte a la seva web.

Aquesta presentació està emmarcada dins dels actes de la Fira Literària Joan Cid i Mulet de Jesús.

dimecres, 6 d’abril del 2011

Presentacions de I un cop de vent els despentina


Properes presentacions del meu nou llibre I un cop de vent els despentina, publicat per Cossetània.

9 d'abril, matí, signatura d'exemplars a la llibreria Serret de Vall-de-roures.


11 d'abril, 19.30 h., llibreria de la Rambla de Tarragona, amb Xulio Ricardo Trigo i Coia Valls.


13 d'abril, 19.00 h., llibreria catalònia de Barcelona, amb Matthew Tree.


14 d'abril, 20.00 h. Sala Brull de l'Ajuntament de Jesús, juntament amb curtmetratge "Magnetisme" del curs de 6è de Primària de l'Escola Daniel Mangrané.


18 d'abril, 20.00 h., Centre de Lectura de Reus, amb Ignasi Revés.

dilluns, 4 d’abril del 2011

Primera crítica de I un cop de vent els despentina

Arriba el primer comentari blocaire sobre I un cop de vent els despentina, de la mà del també escriptor Àngel Lluís Carrillo, que acaba de publicar la novel·la Tarrako. Molt generós, i destaca el conte La revolució.