dilluns, 28 de febrer del 2011

A la terrassa d'un bar de La Ràpita

Asseguts a la terrassa d'un bar de La Ràpita, passem junts tots els estius. Som parella de guinyot (no de fet), i mentre les nostres dones deuen berenar algun gelat, nosaltres acomoanyem els dos cafès amb gel amb un aprell de copes de conyac, mentre veiem caure la pluja del mes d'agost. Som la cara i la creu, Pere sempre pessimista, i jo me'n foto sense mala intenció, ja em coneix.

dilluns, 21 de febrer del 2011

Cruïlla

Tibau em situa en una cruïlla massa difícil a la meva tendra edat. Una cruïlla no tan sols física, enmig del carrer Sant Isidre de Cornudella de Montsant, sinó també en una cruïlla vital. Pot semblar poca cosa als ulls d'un adult, però de solució sempre difícil.

dimarts, 15 de febrer del 2011

Papers enduts pel vent

Un full de diari amb anuncis per paraules encerclats, la llista per a anar a comprar al Mercat, propaganda electoral, l'avís d'un gosset perdut... són papers que, enduts pel vent, correm, ens perseguim i juguem pels carrers de Tortosa.

diumenge, 13 de febrer del 2011

Un pes massa feixuc

Tenir una càmera digital i un programa de retoc fotogràfic em va portar a creure que podria eliminar tots els defectes, totes les amargors, dibuixar somriures. La càrrega que el Tibau va amollar damunt les meves espatlles en aquest conte va ser massa feixuga.

dijous, 10 de febrer del 2011

Badar

No us heu quedat mai badant mentre mireu les obres que fan al carrer?
Aquest estrany lapsus de temps ha estat suficient per a comprendre moltes coses de la meva vida. Massa tard?

dimarts, 8 de febrer del 2011

La Renaixença

La Renaixença és el local de Cornudella de Montsant que apareix a tots els reculls de contes del Tibau. I un cop de vent els despentina no podia ser una excepció, i la culpa la tinc jo, perquè maleixo el meu nuvi si me n'entero que avui hi va a ballar amb alguna mentre jo faig de criada a una de les cases bones del poble.


Imatge de La Renaixença, agafada de Cornudellaweb

diumenge, 6 de febrer del 2011

Dels canvis innecessaris


Arriba un moment a la vida que deixar-se arrossegar per segons quin canvis massa bruscos és del tot innecessari i, sobretot, incòmode. Sort que al final he tingut prou senderi per tornar als meus calçotets boxer de sempre.
Aquesta foto de La Trona, a Siurana, és perfecta per a mostrar el decorat on transcorre la meva història.

dimecres, 2 de febrer del 2011

Tirà, i a molta honra

Tibau, que sempre diu que li atrauen els perdedors, no sé per què m'ha escollit com a personatge d'un dels seus contes. Jo em considero un líder, espiritual i militar, un escollit per comandar la nació. És cert que he hagut de fugir de pressa i corrents davant la sublevació del país, però algun dia tornaré, segur.

De moment, però, només em puc permetre petits gestos de poder que, en certa manera, mostren la part més tendra del meu caràcter que intento amagar.

dimarts, 1 de febrer del 2011

I un cop de vent els despentina (la portada)


I ja tinc el plaer de mostrar-vos la portada del meu proper llibre, I un cop de vent els despentina, un nou recull de relats que publica Cossetània Edicions, i que arribarà a les llibreries el mes de març.
Una portada que tant mostra com amaga, que suggereix, que gran part de la imatge és l'aparent buit. Personalment, m'encanta.