dimarts, 26 de juliol del 2011

El plaer de llegir




La blocaire Alequí parla al seu blog Antaviana del plaer de llegir un llibre en paper, del "moment líric i impertorbable de la lectura", amb l'excusa de tenir entre mans I un cop de vent els despentina.


En aquest cas, la magnífica portada de Marc Volpini en té gran part de culpa.

dijous, 21 de juliol del 2011

Del cel a terra

Ell té el seient del passadís i s’ha posat dret per deixar-la passar al costat de la finestreta. El primer contacte físic ha estat subtil, donant-li l’esquena, amb els peus de puntetes. L’espai és reduït a classe turista, i entrar de cara hauria estat agosarat, quan no hi ha prou confiança encara. Tot i això, amb els cabells li ha acaronat la barbeta, mentre les natges es fregaven lleugerament contra les cuixes. Potser és l’excitació d’iniciar un vol transatlàntic per primera vegada; però, Déu meu, què maca la troba!
.
Fragment del conte "Del cel a terra", inclòs a I un cop de vent els despentina.

dimarts, 12 de juliol del 2011

Sensacions de la 4a Jornada Literària de Cornudella de Montsant

9 de juliol. L'Íntim, un vell teatre de principis del s. XX, torna a obrir les portes per acollir la 4a Jornada Literària de Cornudella de Montsant. La gent del poble esperava el moment amb il·lusió i gairebé 150 persones omplen la platea de l'Íntim i les llotges del primers pis; han de portar més cadires. Les velles fustes del local cruixen.





Autors i autores convidats van arribant i prenen seient a l'escenari. Àngel Lluís Carrillo, Joan Todó, Mercè Climent, Francesc Mompó, Roser Amills, Víctor Amela, Fede Cortés, Jordi Pijoan-López en representació d'Un riu de crims, i jo mateix, presentem els nostres llibres. Parlem d'amor, de passió.


Després, l’actor Anton Dalmau dóna vida de forma extraordinària als versos de Joan Baptista Espasa, el poeta local que morí fa deu anys, i segur que algú s'emociona a la sala.

Com a cirera dolça i riallera, el grup teatral TEBAC interpreta l'espectacle Una sortida digna, basat en alguns dels meus contes del llibre homònim, on tracto la mort amb humor i tendresa. En un moment de la representació, la Mort em desafia, i em diu si tindré tan sentit de l'humor quan m'arribi l'hora i ella em miri cara a cara. El públic se'n riu molt, i jo deso el moment com un dels millors records de la meva vida literària

Les velles fustes del local cruixen d'emoció; en recordava el soroll, en recordava l'olor. L'accés al segon pis no és viable, vell teatre del meu poble, però l'escenari manté la màgia encara.


Gràcies a tothom per fer-ho possible; públic, autors, autores, actors, actrius, i a tothom que ha participat a l'organització i que m'ho ha fet tan fàcil.




Més informació al comentari de Roser Amills.


O al comentari de Francesc Mompó.
I més imatges a la meva Galeria de fotos.

divendres, 8 de juliol del 2011

Un llibre a l'arena







Al facebook de la Maria Pilar Canalda he trobat aquests dos regals de fotos, amb la portada del llibre que traspassa fronteres sobre l'arena. Gràcies.

divendres, 1 de juliol del 2011

Tres contes vistos per MBosch

MBosch comenta al seu blog La veritat dins la ficció tres dels contes inclosos a I un cop de vent els despentina: Ploure, Poder i Venjança. Gràcies!
.
Ploure: Ens parla de les sensacions de tranquil·litat, pau i felicitat que provoca una pluja fina entre conductors, enamorats o roba estesa. La situació canvia quan la pluja amable dóna pas a la tempesta. Ara són caos, inundacions i discussions el que abunda a la ciutat. Es tracta d'un relat molt simple que aconsegueix transmetre sensacions gràcies a imatges quotidianes i a personificacions d'elements com els núvols, els rius o els llamps i trons. Un conte molt gràfic i senzill que, amb dues parts molt contrastades, mostra com pot arribar a ser de diferent una pluja.

Poder: Un general exiliat no sap acceptar la decisió popular. Enyora el poder i confia amb que el poble l'enyori a ell. Des d'un refugi al Carib escoltem les seves reflexions. El conte té una mica de crítica política però sobretot es centra en el patetisme de no saber acceptar la realitat.

Venjança: La Isabel està farta de la seva feina a Can Borràs i és per això que s'acaba "venjant". La diferència de classes i els pensaments de la protagonista són el millor del relat. A més, l'escena final del conte és molt il·lustrativa i resumeix a la perfecció l'estil de l'autor.

En general, m'ha agradat molt llegir tres contes de I un cop de vent els despentina. Jesús M. Tibau no ens explica grans històries ni ens presenta grans personatges. Simplement retrata escenes quotidianes mitjançant recursos més propers a la poesia que a la prosa i on sentiments i sensacions són els veritables protagonistes.