Cossetània Edicions ha creat un Club de lectura on els lectors i lectores poden donar la seva opinió sobre el llibres de l'editorial. Podeu consultar el funcionament general aquí.
Els comentaris que rep aquest club de lectura sobre I un cop de vent els despentina es recullen en aquest enllaç.
Lúltim rebut és de Maribel Gutiérrez. Gràcies!
Us el transcric:
El llibre d'en Jesús M. Tibau és un pot de petites píndoles per a prendre cada dia, amb calma, i gaudir de la lectura. Un llibre de relats breus, ideals per a deixar volar la imaginació, si cal. O per a reflexionar, si és necessari. O simplement, per a passar una estona agradable mentre "mirem" la vida dels altres, els seus sentiments, els seus pensaments... D'una senzillesa i sensibilitat que s'agraeix en aquests temps, és un llibre molt recomanable. Una gran oportunitat de deixar que el vent ens despentini. Els llibres de relats no acostumen a ser entre les meves lectures habituals, però amb aquest d'en Jesús M. Tibau, de ben segur que a partir d'ara hi haurà alguns títols més a la meva biblioteca.
divendres, 27 de maig del 2011
dimecres, 25 de maig del 2011
Per deixar-nos despentinar.
Cossetània Edicions ha creat un Club de lectura on els lectors i lectores poden donar la seva opinió sobre el llibres de l'editorial. Podeu consultar el funcionament aquí.
Leonor Caselles és l'autora del segon comentari sobre I un cop de vent els despentina, que podeu llegir a la web de Cossetània.
Transcric el comentari sencer:
Ha estat un plaer endinsar-me en l’univers de Jesús M. Tibau, en els seus relats tendres, intimistes, tristos... però amb una tristesa dolça i carregada de nostàlgia. Personalment no coneixia els seus treballs i la veritat és que ja l’he començat a recomanar. Crec que és una obra adequada per a tothom, inclús per a aquells a qui no els agrada massa llegir. L’autor ens explica històries de tot tipus: des de relats de caire intimista amb final humorístic (Rectificar és de savis), fins a explicar-nos com en poden ser d’addictives les noves tecnologies (Massa pes per unes espatlles). I així, un relat darrera l’altre, l’autor ens transporta a racons de la seva infantesa, a vivències que tan poden ser pròpies com de qualsevol de nosaltres. També sorprèn, i personalment molt, l’extrema brevetat dels 8 relats finals. En resum, I un cop de vent els despentina és una obra que ja he començat a recomanar.
Leonor Caselles és l'autora del segon comentari sobre I un cop de vent els despentina, que podeu llegir a la web de Cossetània.
Transcric el comentari sencer:
Ha estat un plaer endinsar-me en l’univers de Jesús M. Tibau, en els seus relats tendres, intimistes, tristos... però amb una tristesa dolça i carregada de nostàlgia. Personalment no coneixia els seus treballs i la veritat és que ja l’he començat a recomanar. Crec que és una obra adequada per a tothom, inclús per a aquells a qui no els agrada massa llegir. L’autor ens explica històries de tot tipus: des de relats de caire intimista amb final humorístic (Rectificar és de savis), fins a explicar-nos com en poden ser d’addictives les noves tecnologies (Massa pes per unes espatlles). I així, un relat darrera l’altre, l’autor ens transporta a racons de la seva infantesa, a vivències que tan poden ser pròpies com de qualsevol de nosaltres. També sorprèn, i personalment molt, l’extrema brevetat dels 8 relats finals. En resum, I un cop de vent els despentina és una obra que ja he començat a recomanar.
dimarts, 24 de maig del 2011
Bufandes grogues
El passat 29 d'abril, Montse Castellà em va entrevistar al seu programa número 27 de Bufandes grogues, a Ràdio Tortosa.
Vam parlar, entre altres coses de I un cop de vent els despentina, de la meva mania d'intentar viure del "cuento", etc, però em va fer molta il·lusió que recordés, a tall d'exemple, un parell de tendres entrades al meu facebook, una d'elles aquesta penjada també al blog.
Podeu escoltar el podcast del 29 d'abril a la web del programa.
dilluns, 23 de maig del 2011
La bellesa de la quotidianitat
Lourdes Gasol comenta així I un cop de vent els despentina, a la web de Cossetània:
.
Les històries que parlen de la quotidianitat són les que més ens colpeixen. Ens hi identifiquem, tanquem els ulls i imaginem que les paraules narrades són les que surten del nostre propi cervell, que les situacions en les quals es troben els personatges són les que ens fan trencar el cap dia rere dia. Amb els relats de I un cop de vent els despentina, Jesús M. Tibau copsa la quotidianitat i la converteix en paraules escrites, crea personatges que ben bé podrien ser els nostres veïns, el senyor darrere nostre a la cua del mercat, una noia aturada en un semàfor o nosaltres mateixos, submergits en els nostres propis pensaments. Són relats curts, amb les pàgines justes per a què el lector s’endinsi en la personalitat del protagonista i pugui comprendre les seves accions, els seus moviments o allò que l’acaba de sacsejar de dalt a baix, transformant la seva vida d’un instant a l’altre. Alguns relats són força breus –uns minuts en el temps, un breu pensament– i d’altres són tan llargs com una vida sencera. Alguns ens fan somriure, perquè sabem de què parla l’autor; d’altres ens fan assentir, reflexionar un curt moment i passar pàgina. L’escriptor i blocaire Jesús M. Tibau ens apropa, doncs, aquests personatges diversos – un treballador en una pizzeria, un jove aragonès del segle XVI, el passatger en un tren camí de l’Ampolla, nens, joves, grans, enamorats – tots ells protagonistes de relats senzills que s’engoleixen ràpid i ens sacsegen com un cop de vent, que tan sols ens despentina, sense fer-nos caure del tot. Perfecte per llegir en una tarda i reflexionar-hi una bona estona en acabar. “La vida és més senzilla que no sembla i les trampes que trobem pel camí les ha parat, sovint, un temible enemic: nosaltres mateixos.”
.
Les històries que parlen de la quotidianitat són les que més ens colpeixen. Ens hi identifiquem, tanquem els ulls i imaginem que les paraules narrades són les que surten del nostre propi cervell, que les situacions en les quals es troben els personatges són les que ens fan trencar el cap dia rere dia. Amb els relats de I un cop de vent els despentina, Jesús M. Tibau copsa la quotidianitat i la converteix en paraules escrites, crea personatges que ben bé podrien ser els nostres veïns, el senyor darrere nostre a la cua del mercat, una noia aturada en un semàfor o nosaltres mateixos, submergits en els nostres propis pensaments. Són relats curts, amb les pàgines justes per a què el lector s’endinsi en la personalitat del protagonista i pugui comprendre les seves accions, els seus moviments o allò que l’acaba de sacsejar de dalt a baix, transformant la seva vida d’un instant a l’altre. Alguns relats són força breus –uns minuts en el temps, un breu pensament– i d’altres són tan llargs com una vida sencera. Alguns ens fan somriure, perquè sabem de què parla l’autor; d’altres ens fan assentir, reflexionar un curt moment i passar pàgina. L’escriptor i blocaire Jesús M. Tibau ens apropa, doncs, aquests personatges diversos – un treballador en una pizzeria, un jove aragonès del segle XVI, el passatger en un tren camí de l’Ampolla, nens, joves, grans, enamorats – tots ells protagonistes de relats senzills que s’engoleixen ràpid i ens sacsegen com un cop de vent, que tan sols ens despentina, sense fer-nos caure del tot. Perfecte per llegir en una tarda i reflexionar-hi una bona estona en acabar. “La vida és més senzilla que no sembla i les trampes que trobem pel camí les ha parat, sovint, un temible enemic: nosaltres mateixos.”
divendres, 6 de maig del 2011
I un cop de vent els despentina a Vols llegir?
Dilluns passat, 2 de maig, em van entrevistar a "Vols llegir?" el programa literari de Ràdio Nova de Vilanova del Camí. Podeu escoltar-la en aquest enllaç.
dimecres, 4 de maig del 2011
I un cop de vent els despentina a Tumateix llibres
Rebo molta estima i ànims de la comunitat blocaire. Un altre exemple, al blog Tumateix llibres, on comenten I un cop de vent els despentina.
diumenge, 1 de maig del 2011
Entrevista al programa Vols llegir? de Ràdio Nova
Aquest dilluns, 2 de maig, m'entrevisten a "Vols llegir?" el programa literari de Ràdio Nova de Vilanova del Camí.
Ignasi Revés presenta I un cop de vent els despentina
Ara ja podeu llegir la presentació que Ignasi Revés va fer de I un cop de vent els despentina al Centre de Lectura de Reus, el passat 18 d'abril.
dimecres, 27 d’abril del 2011
I un cop de vent els despentina, a l'Eco de Sitges
Article de Teresa Costa-Agramunt sobre I un cop de vent els despentina, publicat el 21 d'abril a l'Eco de Sitges. Moltes gràcies!
.
I un cop de vent els despentina (Cossetània) és el darrer recull de contes publicat per Jesús M. Tibau, fill de Cornudella del Montsant, però resident a Tortosa, on l’escriptor porta una gran activitat cultural que passa pels seus programes literaris al Canal 21 de les Terres de l’Ebre i el manteniment diari d’un blog premiat diverses vegades i molt popular entre els seus lectors: Tens un racó dalt del món, el mateix títol del primer llibre de contes que va publicar l’any 2001.
El conte literari és un format del qual poden participar a la vegada i en un mateix nivell la poesia i la narrativa. Per entendre’ns: Edgar Allan Poe n’és un referent clàssic. O una autora més propera: Mercè Rodoreda, que va excel.lir d’una manera superba en aquest tipus de narració curta on l’alè líric que l’amara (i que de cap manera no obvia ni la cruesa ni el dolor ni el desconcert) és tan important com la història que s’explica.
Així, doncs, també a I un cop de vent els despentina de Jesús M. Tibau es podria parlar d’aquesta atmosfera càlida que impregna uns relats que deixen en els lectors com un regust de mel als llavis i un tacte de molsa als dits. Els contes d’aquest escriptor prioratí, per més urbans que siguin alguns, conserven una frescor natural, una innocència propera a les pastorals gregues.
Així mateix, els relats més intencionals de Jesús M. Tibau -La corda que no deixa volar el globus, Homenatge a Pere i Una màxima perversa entre d’altres-, escrits amb un llenguatge rítmic, precís, ple d’imatges, es presenten decididament empàtics amb la fragilitat humana i revestits d’una oberta cordialitat pels personatges. Commoguts per tanta fragilitat, els lectors assisteixen als cops de vent que despentinen, i a vegades són a punt de fer caure, els protagonistes. Però l’autor, tot i la seva pietas manifesta, no pot arranjar els desperfectes ocasionats pels temporals de la vida perquè sap, com el mateix lector sap, que no s’hi pot fer gaire res perquè ningú no pot viure la vida de ningú.
En el relat Quan del cel cauen pilotes, Tibau hi explica una visita a la plaça de Sant Felip Neri de Barcelona, on hi va haver afusellaments i avui els infants hi jugen a pilota: Qui arribi a la plaça per primer cop [i vegi els senyals de la metralla] i no li plori l’ànima, és que la va vendre al diable per no haver de patir. Sí, a vegades per no haver de patir tanquem els ulls. Però aleshores també podríem dir, contravenint la compassió i el deure, que tot el que és humà ho refuso per no haver-me’n de fer responsable.
No és el cas de Jesús M. Tibau: l’home es fa responsable i l’escriptor es mulla escrivint. Certament, l’autor no pot fer res per salvar els seus personatges, que tenen vida pròpia. Però sí que pot mostrar al lector que a desgrat dels sacceigs que pateixen –que patim, ja que els personatges són miralls humans!- podem assolir la fita de mantenir-nos dempeus sense perdre els grans eixos de la vida: la dignitat (que per res del món no ens podem deixar arravatar) i el sentiment fratern que ens agermana amb la resta de la humanitat.
Tot i que amablement, Jesús M. Tibau no estalvia mostrar la dificultat de viure. Si de cas, el sentiment poètic dels seus contes encara fa més diàfana la processò dolorosa que va per dins de tants personatges. D’aquesta manera, tot el que les paraules manifesten en aquests escrits es manifesta també a través de la respiració de les seves paraules, que exalcen, per a fer-lo més comprensible, el drama còsmic de la vida.
.
I un cop de vent els despentina (Cossetània) és el darrer recull de contes publicat per Jesús M. Tibau, fill de Cornudella del Montsant, però resident a Tortosa, on l’escriptor porta una gran activitat cultural que passa pels seus programes literaris al Canal 21 de les Terres de l’Ebre i el manteniment diari d’un blog premiat diverses vegades i molt popular entre els seus lectors: Tens un racó dalt del món, el mateix títol del primer llibre de contes que va publicar l’any 2001.
El conte literari és un format del qual poden participar a la vegada i en un mateix nivell la poesia i la narrativa. Per entendre’ns: Edgar Allan Poe n’és un referent clàssic. O una autora més propera: Mercè Rodoreda, que va excel.lir d’una manera superba en aquest tipus de narració curta on l’alè líric que l’amara (i que de cap manera no obvia ni la cruesa ni el dolor ni el desconcert) és tan important com la història que s’explica.
Així, doncs, també a I un cop de vent els despentina de Jesús M. Tibau es podria parlar d’aquesta atmosfera càlida que impregna uns relats que deixen en els lectors com un regust de mel als llavis i un tacte de molsa als dits. Els contes d’aquest escriptor prioratí, per més urbans que siguin alguns, conserven una frescor natural, una innocència propera a les pastorals gregues.
Així mateix, els relats més intencionals de Jesús M. Tibau -La corda que no deixa volar el globus, Homenatge a Pere i Una màxima perversa entre d’altres-, escrits amb un llenguatge rítmic, precís, ple d’imatges, es presenten decididament empàtics amb la fragilitat humana i revestits d’una oberta cordialitat pels personatges. Commoguts per tanta fragilitat, els lectors assisteixen als cops de vent que despentinen, i a vegades són a punt de fer caure, els protagonistes. Però l’autor, tot i la seva pietas manifesta, no pot arranjar els desperfectes ocasionats pels temporals de la vida perquè sap, com el mateix lector sap, que no s’hi pot fer gaire res perquè ningú no pot viure la vida de ningú.
En el relat Quan del cel cauen pilotes, Tibau hi explica una visita a la plaça de Sant Felip Neri de Barcelona, on hi va haver afusellaments i avui els infants hi jugen a pilota: Qui arribi a la plaça per primer cop [i vegi els senyals de la metralla] i no li plori l’ànima, és que la va vendre al diable per no haver de patir. Sí, a vegades per no haver de patir tanquem els ulls. Però aleshores també podríem dir, contravenint la compassió i el deure, que tot el que és humà ho refuso per no haver-me’n de fer responsable.
No és el cas de Jesús M. Tibau: l’home es fa responsable i l’escriptor es mulla escrivint. Certament, l’autor no pot fer res per salvar els seus personatges, que tenen vida pròpia. Però sí que pot mostrar al lector que a desgrat dels sacceigs que pateixen –que patim, ja que els personatges són miralls humans!- podem assolir la fita de mantenir-nos dempeus sense perdre els grans eixos de la vida: la dignitat (que per res del món no ens podem deixar arravatar) i el sentiment fratern que ens agermana amb la resta de la humanitat.
Tot i que amablement, Jesús M. Tibau no estalvia mostrar la dificultat de viure. Si de cas, el sentiment poètic dels seus contes encara fa més diàfana la processò dolorosa que va per dins de tants personatges. D’aquesta manera, tot el que les paraules manifesten en aquests escrits es manifesta també a través de la respiració de les seves paraules, que exalcen, per a fer-lo més comprensible, el drama còsmic de la vida.
dimarts, 26 d’abril del 2011
Passat Sant Jordi
Passejada per diverses llibreries de Tortosa. Dedicatòries amb nanoconte de regal inclòs. Tot el dia mirant el cel per si plou, com pagesos de les paraules.
Tertúlia amb companys i companyes de lletres, algun client que pregunta si sé on es troba un o altre llibre (tot un clàssic).
Final de Sant Jordi. Me'n vaig amb la dona i el nostre fill a sopar amb globus de regal. A la plaça de davant del Mercat, joc, corredisses i rialles amb altres xiquets. S'ha fet fosc, però només per fora.
dissabte, 23 d’abril del 2011
Divendres Sant a Vall-de-roures
Nova cita a la Llibreria Serret per a signar llibres. A última hora Josep Igual no pot acompanyar-nos, i pujo acompanyat de Francesca Aliern cap a la Matarranya, un cop més. Plou de valent però, optimistes, ens fixem en la bellesa dels verds sota la pluja.
Clientela habitual i turistes de Setmana Santa omplin la llibreria Serret, que com sempre bull. Paquita signa L'espiera (èxit assegurat del Sant Jordi ebrenc), jo I un cop de vent els despentina, encara algun trapezista que renuncia a caure, i una bona colla de Paraules d'amor.
Gràcies a l'Octavi i la seva dona, juguem a casa. Comprem dolços. El camí de tornada és plaent, perquè fa baixada, entre altres coses.
I un cop de vent els despentina, segons McAbeu
McAbeu, un bon amic blocaire i, per l'atzar dels jocs literaris, personatge de I un cop de vent els despentina, comenta el llibre al seu blog.
divendres, 22 d’abril del 2011
Llibre recomanat per Sant Jordi des de Pollença
Des de Cultura Pollença inclouen I un cop de vent els despentina entre els llibres recomanats per Sant Jordi. Gràcies!
dijous, 21 d’abril del 2011
I un cop de vent els despentina al Centre de Lectura de Reus
18 d'abril. Amenaça de febre; paracetamol preventiu a l'estómac i a la butxaca. Cotxe i cap a Reus. Aparco lluny expressament, entre Pastoreta i Misericòrdia. Passejo, bado, allibero uns quants llibres, menjo un parellet de croissants de xocolate.
Aturada a un bar proper a la plaça Prim per saludar un vell amic d'infantesa a Cornudella; tallat descafeïnat, però ple de records.
A l'Abacus, bon parament dels meus llibres esperant que els signi, de 18.30 a 19.30. En tinc un d'encomanat molt especial. Vénen a saludar-me la Coia i el Xulio, exitosos novel·listes i amics, em regalen suport moral i somriures.
A les 8 del vespre faig cap al Centre de Lectura. M'hi perdo. Però em trobo, em troben. L'Ignasi Revés parla del llibre, dels meus contes que, segons ell, encertadament, creu que em defineixen. I a més en parla amb una e de Lleida molt propera al meu Priorat.
La Coia Valls llegeix un dels contes, el que més li agrada, Ploure. Jo en llegeixo uns quants més, breus per això, cada cop més breus. I Jesús Fusté ens regala un fragment de Nit de sant Llorenç a capela.
Som pocs, però hi ha molta sensibilitat, es nota. La presentació es torna una petita tertúlia.
Després, sopar, complicitats i projectes que naixen.
En sortir del restaurant, espectacular lluna plena. Jo també em sento ple, i lluminós. Passem per la casa on va nèixer la Coia; als baixos, hi ha una confiteria.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)