dilluns, 23 de maig de 2011

La bellesa de la quotidianitat

Lourdes Gasol comenta així I un cop de vent els despentina, a la web de Cossetània:
.
Les històries que parlen de la quotidianitat són les que més ens colpeixen. Ens hi identifiquem, tanquem els ulls i imaginem que les paraules narrades són les que surten del nostre propi cervell, que les situacions en les quals es troben els personatges són les que ens fan trencar el cap dia rere dia. Amb els relats de I un cop de vent els despentina, Jesús M. Tibau copsa la quotidianitat i la converteix en paraules escrites, crea personatges que ben bé podrien ser els nostres veïns, el senyor darrere nostre a la cua del mercat, una noia aturada en un semàfor o nosaltres mateixos, submergits en els nostres propis pensaments. Són relats curts, amb les pàgines justes per a què el lector s’endinsi en la personalitat del protagonista i pugui comprendre les seves accions, els seus moviments o allò que l’acaba de sacsejar de dalt a baix, transformant la seva vida d’un instant a l’altre. Alguns relats són força breus –uns minuts en el temps, un breu pensament– i d’altres són tan llargs com una vida sencera. Alguns ens fan somriure, perquè sabem de què parla l’autor; d’altres ens fan assentir, reflexionar un curt moment i passar pàgina. L’escriptor i blocaire Jesús M. Tibau ens apropa, doncs, aquests personatges diversos – un treballador en una pizzeria, un jove aragonès del segle XVI, el passatger en un tren camí de l’Ampolla, nens, joves, grans, enamorats – tots ells protagonistes de relats senzills que s’engoleixen ràpid i ens sacsegen com un cop de vent, que tan sols ens despentina, sense fer-nos caure del tot. Perfecte per llegir en una tarda i reflexionar-hi una bona estona en acabar. “La vida és més senzilla que no sembla i les trampes que trobem pel camí les ha parat, sovint, un temible enemic: nosaltres mateixos.”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada