18 d'abril. Amenaça de febre; paracetamol preventiu a l'estómac i a la butxaca. Cotxe i cap a Reus. Aparco lluny expressament, entre Pastoreta i Misericòrdia. Passejo, bado, allibero uns quants llibres, menjo un parellet de croissants de xocolate.
Aturada a un bar proper a la plaça Prim per saludar un vell amic d'infantesa a Cornudella; tallat descafeïnat, però ple de records.
A l'Abacus, bon parament dels meus llibres esperant que els signi, de 18.30 a 19.30. En tinc un d'encomanat molt especial. Vénen a saludar-me la Coia i el Xulio, exitosos novel·listes i amics, em regalen suport moral i somriures.
A les 8 del vespre faig cap al Centre de Lectura. M'hi perdo. Però em trobo, em troben. L'Ignasi Revés parla del llibre, dels meus contes que, segons ell, encertadament, creu que em defineixen. I a més en parla amb una e de Lleida molt propera al meu Priorat.
La Coia Valls llegeix un dels contes, el que més li agrada, Ploure. Jo en llegeixo uns quants més, breus per això, cada cop més breus. I Jesús Fusté ens regala un fragment de Nit de sant Llorenç a capela.
Som pocs, però hi ha molta sensibilitat, es nota. La presentació es torna una petita tertúlia.
Després, sopar, complicitats i projectes que naixen.
En sortir del restaurant, espectacular lluna plena. Jo també em sento ple, i lluminós. Passem per la casa on va nèixer la Coia; als baixos, hi ha una confiteria.
Recordo que l'Ignasi va acabar la presentació dient-te que, si no ets ben bé com els teus contes fan pensar que ets, procura semblar-t'hi. Doncs bé, procura semblar-te a l'autor que vaig conèixer, que ens va delectar amb uns minirelats rodons, i va mostrar una calidesa i modèstia dignes dels meus més encesos elogis.
ResponEliminaQue t'arribin ara, si no els vaig fer explícits!