Ploure al programa de ràdio Llengua viva

Avui torna el programa Llengua Viva de la ràdio de la Universitat de València, on s'ha llegit el meu conte "Ploure", del llibre I un cop de vent els despentina, que torna un cop més a les ones. A partir de la setmana vinent, el programa comptarà amb una secció fixa dels meus nanocontes.

Llengua Viva és un programa setmanal que presenta tots els continguts que es poden realitzar a València en valencià. A més, inclou una part per ensenyar la nostra llengua als nouvinguts i erasmus de la UV.

A la seua web podeu escoltar el programa, a la secció de podcasts.

"S’ha fet tard i el sol cau a l’esquena. Aviat s’encendran els llums del carrer, com un fràgil intent d’allunyar la foscor que avança. Camí de casa l’espanta el fet de no trobar-hi res. L’absència de paraules pot fer tant de mal a les parets com les filtracions d’aigua."
.
Fragment del conte Olors, inclòs a I un cop de vent els despentina (Cossetània Edicions, 2011)

Relats a recer d'una guitarra, amb David Espinós i Jesús M. Tibau

"Ploure" a Ràdio Vilablareix

El conte "Ploure", inclòs al recull I un cop de vent els despentina, es va poder escoltar ahir dilluns, 16 de gener del 2012, al programa Micro de Nit de Ràdio Vilablareix, en veu del director del programa, Jaume Vilalta. El podeu escoltar en aquest enllaç.

Fragment del conte “Quan del cel cauen pilotes”

“ Li agrada caminar sense rumb pels barris vells de les ciutats. Els carrers estrets, l’un darrere l’altre, fan giragonses, com si volguessin despistar-nos i amagar secrets incalculables. Li agrada la vida que respiren, les persianes mig abaixades, les plantes al costat de la porta, una mica de roba estesa en un balcó, la capelleta d’un sant en una raconada i, de sobte, una placeta amb bancs que demanen una mà de pintura.”

Fragment del conte “Quan del cel cauen pilotes”, inclòs a I un cop de vent els despentina.

El conte Ploure, a Ràdio Voltregà

 Ahir dissabte, 17 de desembre, al programa "Petit Comitè", dins la secció literària "Els Quatre Gats", es va llegir el meu relat PLOURE, inclòs a I un cop de vent els despentina. I avui a les 19.00 h es repetirà. Es pot escoltarper http://www.radiovoltrega.com/, o bé sintonitzant la 107.8 (des d'Osona), o també en aquest enllaç.

També es penjarà al Facebook del programa.
En pocs dies, dues versions del conte, després de la que va fer la Francesca Margarit per a un treball.

El conte "Ploure", llegit amb sons de fons.

Els amics i amigues de les xarxes socials, a més de regalar-me els seus comentaris i suport, de tant en tant m'obsequien amb perles com aquesta. Francesca Margarit em demana permís per a utilitzar el conte "Ploure", inclòs a I un cop de vent els despentina, per a fer un treball d'Iniciació i tractament de la imatge, l'audio i el vídeo per a la UOC. El resultat està penjat  aquí.

Pilu comenta I un cop de vent els despentina

La blocaire Pilu me fa un regal de castanyada i comenta al seu blog el llibre I un cop de vent els despentina.
Podeu llegir el comentari sencer al blog Boja pels llibres, i també al blog on recullo tots els comentaris.

Traduït al castellà

Tinc el plaer de veufe com Eva Gutiérrez ha traduït al castellà un fragment del conte "Poder", inclòs a I un cop de vent els despentina.
Ho podeu llegir al seu blog La poma daurada.

I un cop de vent els despentina, dedicat

Avui, a la llibreria La 2 de Viladrich de Tortosa, he dedicat aquest exemplar de I un cop de vent els despentina que marxarà en destinació a Pineda de Mar.

Això és gràcies al servei de comanda de llibres dedicats que fa la llibreria. És un plaer rebre de tant en tant el correu en què m'avisen que en vagi a dedicar un altre.

Els segons cauen l’un darrere l’altre

"Els segons cauen l’un darrere l’altre, sense empentes ni presses, i les imatges giren com un calidoscopi de colors: els ulls tristos de sa mare, després d’una curta visita dos cops l’any; els retrets de la seva dona, que sempre li reclama una mica més d’atenció; els ulls closos dels fills, quan els troba adormits en arribar a casa, sempre massa tard… "

Fragment del conte "Badar", inclòs a I un cop de vent els despentina.

Carme Meix comenta I un cop de vent els despentina

Carme Meix comenta I un cop de vent els despentina al seu blog. En transcric el comentari:
.
Entre anada i tornada de l'Escala, llegeixo I UN COP DE VENT ELS DESPENTINA, de Jesús M. Tibau, un títol molt suggeridor per a uns contes que recullen fets quotidians, personatges anònims, històries corrents, sempre amb un punt de tendresa, de poesia. Al recull de contes que jo havia llegit d'aquest autor, la base de partida era la busca i captura de la sorpresa final, que arrodonia el relat, però que de vegades, pel desig de sorprendre, quedava tot un pèl forçat, com si tot girés a l'entorn d'aquest final. En "I un cop de vent els despentina", l'autor ha superat aquest escull. Ara s'adona que no cal buscar el factor sorpresa a qualsevol preu, que només cal presentar la història tal com la sent, o com creu que la viuen els seus personatges. Això fa que tot el conjunt hagi guanyat intensitat i maduresa.
D'altra banda, en Jesús Tibau mima la frase, la poleix i ens la presenta neta i enlluernadora. Us n'ofereixo un tast, però podria ser qualsevol altre:
“Pocs cops s'ha sentit tan immers en la natura: la platja del Trabucador, deserta al seu darrere, silenciosa, subratllant el cel; davant el sol amagant-se rere la serra del Montsià, mentre omple d'espurnes rialleres la pell del mar, i ell, submergit en l'aigua amiga del port dels Alfacs, amb el cos nu de tota mena de passat”
Per molt anys i per molts contes, Jesús!

La nit de Sant Llorenç

‎"Els cims de les muntanyes l’impressionen, però s’estima més paisatges a mesura humana, amb boscos no gaire densos, camps llaurats i, lluny, una caseta amb parets de pedra. "

Fragment del conte "La nit de Sant Llorenç", inclòs a I un cop de vent els despentina, i basat en una cançó de Jesús Fusté.

I un cop de vent els despentina, segons Càndid a l'Escala

Gràcies a Càndid a l'escala pel comentari que ha fet de I un cop de vent els despentina, al seu blog. El transcic:

Cada historia té un fil obvi. Però de vegades el fil es torça i es torna en contra de la seva pròpia història. Altres el fil és tan evident que la sorpresa està en la pròpia obvietat.

M’ha semblat que en Jesús cuina aquesta sorpresa inesperada, o la seva contrària, la sorprenent antisorpresa, com un ingredient inexcusable de les seves històries. M’ha semblat.

També m’ha semblat que ell es posa dins de la història i diu als personatges, ei, vosaltres feu i jo com si no hi fos, però hi és, i encara que sí que els deixa fer, de tant en tant en defenestra un o aparta els altres que fan nosa al que ell s’estava mirant. M’ha semblat.

També m’ha semblat que és un artesà disciplinat, dels que periòdicament es posen a la feina, perquè vol, és clar, però perquè és important posar-se a la feina, perquè mai no saps, que si et vingués la història que ha de trasbalsar la història de la humanitat, no et pot agafar fent la migdiada. M’ha semblat.

També m’ha semblat que és un home enamorat. Del poble on va nàixer i de la seva gent. Del poble on viu i de la seva gent. Dels pobles que no coneix i de la seva gent. I, com tots els enamorats lletraferits, escriure és un acte d’amor. De vegades amb orgasme i tot. M’ha semblat.

I com a lletraferit que sóc, alguns contes m’han provocat sana enveja; d’altres enveja totalment insana, l’autèntica; i altres m’han deixat indiferent, és cert, potser perquè m’he quedat enrampat amb un fil que no és el que a ell li interessava seguir, i és que com a autor, ell en tenia tot el dret, i com a lector, jo també.

Ei, Jesús, ja veus que a la fi he complert la paraula. I sort que te la vaig donar, la paraula, perquè m’ha costat de trobar el llibre. Podria aventurar-me a proclamar que sembla que a les comarques nord-orientals sigui difícil que arribin les edicions de Cossetània. Vaja, m’ha semblat.

En tot cas, sàpigues que espero el següent. No sé si encarregar-lo abans que surti.