diumenge, 1 de gener de 2012

Fragment del conte “Quan del cel cauen pilotes”

Li agrada caminar sense rumb pels barris vells de les ciutats. Els carrers estrets, l’un darrere l’altre, fan giragonses, com si volguessin despistar-nos i amagar secrets incalculables. Li agrada la vida que respiren, les persianes mig abaixades, les plantes al costat de la porta, una mica de roba estesa en un balcó, la capelleta d’un sant en una raconada i, de sobte, una placeta amb bancs que demanen una mà de pintura.”

Fragment del conte “Quan del cel cauen pilotes”, inclòs a I un cop de vent els despentina.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada